Autor: Joan MArtinez

L’11 de febrer vàrem celebrar la 34a Trobada dels Nous-Vells Amics de La Salle. Ens vàrem saltar la Trobada 33 de l’any 2024.
Significar que aquesta Trobada 34 celebrada en un període no acostumat era per suplementar la de l’any passat i en el mes d’octubre es farà la del 2025 o ja n’hi prou, tot depèn de les ganes que hi haurà en el mes d’octubre.

La Trobada la vàrem fer al Restaurant Els Noguers de Manresa. Van assistir Valentí Calmet, Massegú i Assumpta, Calveras i senyora, Jorba i Maria, Joan i Paquita. Havia de venir en Lluís Vilà i senyora, va agafar una grip i no els hi va ser possible; també en Josep M. Díaz i l’Ernest Coma, no els hi va ser possible. Una taula preparada per 16 persones va quedar amb 11.

Es va començar recordant als nostres bons amics que ens han deixat. En lloc de guardar el clàssic minut de silenci vàrem fer memòria d’ells anomenant-los entre tots plegats a cadascun d’ells i el bon record i sentiment que ens van deixar.

Van excusar la seva assistència en el seu nom propi i de part de la Montserrat esposa de l’Ignasi i de la Maria Teresa esposa de l’Albert, la Teresa Massos esposa del molt volgut Ricard March.
També havíem contat en elles per les ganes que teníem de veure-les havent assistit en les darreres trobades. Igualment, va excusar l’assistència en Pau Orrit i en Francesc Rodergas. Gràcies per considerar-nos.

La trobada transcórrer amb molta cordialitat i amb una certa nostàlgia. Cada un i va dir la seva. En Massegú i l’Assumpta trempats com sempre, ell continua pintant i fent exposicions, ara està exposant a Santpedor. En Jorba com sempre, però un xic millor i això que havia passat un ictus segons ens va explicar la María. A part que li han encertat el medicament ben segur per les atencions de la seva esposa.

El matrimoni Calveras vivint a cavall de Mallorca on tenen els fills i nets, el fill és catedràtic d’econòmiques a la Universitat de Palma i a cavall d’Andorra on hi tenen els altres fills i nets, el seu fill ocupa un alt càrrec a la banca andorrana.

En Valentí, també, com tots, medicant-se i fent bondat amb el menjar. El cava Esquius que no podia faltar en aquests trenta-quatre anys, a penes s’han va veures sols se’n fa un glop a l’hora de brindar…”va sortir barato” com hagués dit l’inafable Albert Puigdellivol.

En Valentí ocurrent i amb el seu bon fer de sempre va donar l'”agudesa” en recordant el cèlebre “Llibre de Trobades” què s’havia fet?, qui el tenia?… Recordeu el munt de vegades que en començar la trobada era el tema recurrent i d’amigable controvèrsia. El Llibre el té en Josep M. Díaz, se li va donar en la Trobada 31 a Castelltallat.
En Valentí va suggerir que el Llibre es digitalitzés, no recordant que és una tasca ja feta i que a cada trobada a ” www.amicslasdalle.net” hi ha Trobada darrere trobada des de la primera, el “famós” llibre reproduït, llevat els darrers anys que si pogués disposar del Llibre hom ho posaria al corrent.

Ara que ja som grans i disposem de temps per entretenir-nos i per recordar el passat us convidem una vegada més a què de tant en tant i doneu un cop d’ull en l’apartat Trobades, veurem l’evolució de trenta-quatre anys enrere.

A la sortida dels Noguers vàrem fer la foto de grup. I fins a la següent si Déu vol.

www.amicslasalle.net

32a Trobada Vells Nous amics La Salle
És la tercera vegada que repetim a Castelltallat, el lloc és ideal, el restaurant una bona cuina casolana, l’amabilitat de la Laia i la Susanna, les noies que ho porten és el gran valor afegit.

Aquest any no hi havia ganes, però gràcies al Francesc Rodergas que ens va animar i esperonar amb la frase que ens va deixar en Ricard March en herència…”mentre en quedem dos…”
Aquest any vàrem ser deu de colla: Josep M. Diaz i Ernest Coma, Josep M. Massegú i l’Assumpta, Salvador Jorba i Maria, Valentí Calmet, Joan Vives. Francesc Rodergas i Joan M. Esquius.
Començarem la trobada agrain als que vàrem assistir, en especial a l’amics Jorba i Coma que tot i les seves dificultats físiques no van faltar a la Trobada. Vàrem nomenar a tots els que van excusar la seva assistència, gairebé quasi tots. Per indisposició o obligacions familiar. S’agraeix el bon fer i la seva educació.

Vàrem recordar a els que ja ens han deixat. Malauradament gairebé la meitat.

El sobretaula va ser molt participatiu. Tothom, i va dir “la seva”.
Foto de grup i ens vàrem acomiadar fins l’any vinent si Déu vol.

Quant el Llibre de Trobades. Ha agafat el rol el bon amic Josep M. Díaz que sens dubte ens farà una bona crònica. Aviat quedarà publicat.

Feu clic sobre l’Imatge

Els d’Olesa – Érem una colla d’Olesa: Salvador Jorba, Joan Dalmases, Feliu Sucarrats, Joan Torres i Joan Martínez-Esquius, tots més o menys de la mateixa edat. En el temps hi varen haver altres interns d’Olesa, que recordem: Francesc Banque, German Gimeno, Benito Cabanes, Ramon Jorba, Guzman Vendranes, Francesc Vila, Salvador Duxans, Toni Matas, Joaquim Serra.
Un dia a la setmana, venia tornant-se un familiar de cadascú per portar-nos la roba neta i emportar-se la bossa de la roba bruta. Era el nexe que s’havia organitzat entre les famílies.

INTERNS DE LA SALLE MANRESA

Cursar els estudis en règim d’internat era una tendència en aquella època, discutible, però és la que ens va tocar viure-la en aquells anys.

L’Internat de La Salle Manresa va arribar a tenir uns cent cinquanta alumnes de diferents edats i provinents majorment de localitats del Bages, Solsonès, Baix Llobregat. Allí es cursaven els estudis primaris fins al Comerç, Batxillerat i Peritatge Mercantil.

Els interns sols anaven a casa per les vacances de Nadal i d’estiu i algun cap de setmana, excepcional durant el curs.
El dormitori dels interns estava disposat en llits individuals i en una sala comuna. El menjador també era comú.

Ens llevàvem cada dia a les 7 per anar a Missa juntament amb la Comunitat de Germans. Després d’esmorzar i a les 9 “formaven” en el pati juntament amb la resta d’alumnat per ser distribuïts a cada classe. El ritme escolar i particularitats era com tota la resta de l’alumnat. LLevat de l’hora de dinar, els externs anaven a dinar casa i els interns al menjador comú. Cal destacar que hi havia establer un règim com de mitja pensió i que em deien “els sopers”, es tractava d’alumnes que es quedaven a dinar en el mateix col·legi.
A la tarda entràvem a les 3 fins a les 6. Els interns teníem unes classes apropiades per fer els deures i treballs fins a la hora de sopar.

El lleure o esbarjo estava centrat en el pati. bàsquet, futbol sala, frontó. Els diumenges hi havia cine a un annexa del col·legi “Els Esquilets”, era l’escola gratuïta i ambivalent mitjançant unes portes corredisses es transformava amb sala de cine.

Trobada 30ª a Castelltallat
Després de l’anul·lació de la Trobada 29a, forçosa per la pandèmia, aquest any també ha anat just, però al final l’hem pogut fer.
Primer perquè encara la Covid no està superada, segon perquè no hi havia gaires ganes.
Pel que fa al primer es van prendre extremades mides de precaució, a Castelltallat estàvem en un espai molt ampli, la Susanna a l’entrar al restaurant ens va demanar i escanejar a tots el passaport Covid, 19 i es va fer l’ús de la mascareta quan va convenir. Pel que fa al segon no hi havia gaires ganes per dubtar de la capacitat de resposta i d’un cert desànim, el primer factor de decisió en positiu va ser per mantenir l’esperit del Ricard March que en una trobada de fa anys va inculcar-nos amb aquella frase…”Soc de l’opinió que mentre en quedin dos, la trobada s’ha de fer”. El segon factor, la trucada d’alguns esperonant a què es fes la Trobada, Josep M. Díaz, Lluís Rodríguez, Valentí Calmet se sentiran identificats.
Bé la Trobada fou tot un èxit, tant de participants com del bon ambient que es va generar. Érem: Valentí Calmet, Josep M. Díaz, Joan Vives, Lluís Rodríguez i l’Emília, Joan Calveras i Teresa, Salvador Jorba i Maria, Josep M. Massegú i Assumpta, i Joan Martínez Esquius. Un total de 12. A comentar l’augment cada any de més senyores.
Hem de destacar l’excel·lent cuina casolana i l’amabilitat, bon tracte i professionalitat de la Laia i la Susanna, fins al punt que tots acordarem que instituïm aquest lloc com “el nostre lloc de trobades” Ja no caldrà que ens “trenquem” el cap buscant lloc per properes. Es va debatre la data per la Trobada 31a i es va acordar pel dia 22 d’octubre 2022, el penúltim dissabte del mes d’octubre- L’Assumpta i el Valentí Calmet es cuidaran d’organitzar una sortida per aquell bonic entorn, abans del dinar.
Sobretaula, sens dubte el moment àlgid de les Trobades. L’Assumpta va llegir unes lletres amb un any de retard. Es tracta de l’emotiva carta de l’Ignasi Torras, fill, que ens va adreçar l’any passat per llegir-la en aquest sobretaula. L’Ignasi ens explica de la malaltia del seu pare.
I va haver-hi un record pels amics que ens han deixat. Pels que no han pogut venir perquè estan malalts.
En Valentí Calmet ens va relatar les complicacions de salut que va tenir i encara pateix atribuïdes a la Covid. Es va comentar la millora que estem observant amb en Salvador Jorba, sigui perquè li han encertat la medicació, però sobretot per la ferma voluntat d’ell fent exercissis i gimnàstica cada dia. L’amic Joan Vives, trempat com sempre, va recitar una poesia dedicada a les senyores, tot donant un to de desenfado com les primeres trobades que estaven sols i tornarem a ser aquells nens de 8/9 anys; algú, com el que subscriu potser es va passar per la qual cosa demano perdó. També van participar en el col·loqui obert en Massegú, l’Assumpta en Josep M.Diaz i en Lluís Rodríguez. Va ser un sobretaula distès i amigable.
En acabar vàrem sortir a fora i la Susanna ens va fer la foto de grup. Acomiadaments i fins a l’any vinent en el mateix lloc i TOTS!!. Esperant que puguin venir els que no han pogut enguay i sobre tots desitjant una bona millora els que estan malalts,
Castelltallat 11 desembre 2021.

La Trobada que no es va arribar a fer. Vàrem interrompre les trobades després de vint-i-nou anys per culpa de la Covid-19, la pandèmia del segle.
Aquest escrit ha estat fet en Maig 2021. Sembla que la situació actual està, encara que no del tot, gaire bé apaivagada. Quasi tots per aquestes dates estem vacunats. Les previsions són que cap al mes d’Octubre podrem fer l’anhelada trobada, tant de bo.

Primer intent
NOTICIA:
Aquest any es farà trobada, la 29. No és que hagim baixat la guardia.

En Valentí Calmet, l’home de les idees genials li sap greu, com a tots, que ens haguèren de trovar sols pels funerals. Ens ha fer una proposta en ferm:

Trobada a Castelltallat en una masía en la que s’obrirà per nosaltres hi estarem sols, menjador espaiós que permetrà una distancia de seguretat, entre nosaltres de més de 2 metres.
Espai obert, bosc i em totes les mides de seguretat.

És una proposta raonable i curosa i hem accedit. No interrumpirem el ritme anyal de les trobades i ara els que encara hi som tots mantindrem l’esperit.

El dia és el dilluns 26 d’Octubre, al ser dilluns ens permetrà esar sols completamente, a més hi ahurà un espai rservat per les senyores.

Ben aviat us farem seguir el menú (casolà) i altres detalls, localització.preu, etc. També us informarem de les barreres aruitectòniques pels que tenen minvada la mobilitat.

Notícia: Aquest any es farà trobada, la núm. 29. No és que hàgim abaixat la guàrdia.

Al Valentí Calmet, l’home de les idees genials li sap greu, com a tots, que ens hagueren de trobar sols pels funerals. Ens ha fet una proposta en ferm:
Trobada a Castelltallat en el Casal de Castelltallat el qual s’obrirà per nosaltres hi estarem sols, menjador espaiós que permetrà una distància de seguretat, entre nosaltres de més de 2 metres.
Espai obert, bosc i en totes les mides de seguretat.
És una proposta raonable i curosa i hem accedit. No interrompre’m el ritme anyal de les trobades i ara els que encara hi som mantindrem l’esperit.
El dia és el dilluns 26 d’Octubre, en ser dilluns ens permetrà estar sols completament, a més es comptarà en un espai reservat per les senyores.
Ben aviat us farem seguir el menú (casolà) i altres detalls, localització, preu, etc. No hi ha barreres arquitectòniques pels que tenen la mobilitat reduida, ja que es podrà aparcar davant i és a peu pla.rimer

DESESTIMACIÓ DEFINITIVA

Trobada 29 Amics La Salle    24.09.2020

Abans de res,  agrair gaire bé a tots la consideració de contestar-nos, tan en un sentit com un altre.
Vàrem posar el termini molt curt per contestar doncs es tractava també d’una prospecció per copsar com estava l’ambient.
La majoria,  fins i tot varen argumentar el seu no, decisió molt comprensiva i que a tots també vàrem contestat de manera particular. De 25 sols 7  han contestat de manera positiva.

Quan se us va adreçar la carta donava la impressió que tot i que el tema de la Covid 19 encara virulent semblava si més no un xic apaivagat, o estacionat. Noi! en pocs dies estem tenint un altre rebrot, una segona onada i les perspectives no pinten bé. Així doncs, malgrat la il·lusió que si havia posat en intentar-ho, hem de desestimar-ho. Hem consultat amb mèdics especialistes en aquest tema i ho desaconsellen. Tot i que el local reunia les millors condicions, obert per a nosaltres sols, amb un aforament de 150 persones, i que tindríem gaire bé una ocupació de sols uns 15. Cal a dir que el nombre permès de reunions és de sols 6 en l’actualitat.

Sentim la “galleda d’aigua freda”  pels que ja ho teníem assumit. Ara bé en totes les coses hi ha la part positiva, aquesta està en el nombre de respostes que hem recollit i que demostra l’esperit de continuar fent  aquestes trobades.  Per la qual cosa s’ ha acordat de manera consensuada que en millorar la situació, doncs esperem que aquesta “malura” estigui aviat superada, tornarem a organitzar la Trobada  i en el mateix lloc que os proposàvem. Lloc idíl·lic tal com ens diria el bon amic Ignasi Torras  i que queda palès en la carta que ens dirigeix per la trobada el seu fill Ignasi. I que us reproduïm.

Un forta abraçada, repetim l’agraïment a tots els que heu contestat, ha estat una bona consideració pels que desenvolupen la feina. Gràcies.

Carta que ens dirigeix l’Ignasi Torras, fill:

IGNASI TORRAS

Bona tarda, Joan,

Agraeixo el teu correu i la invitació que em fas. No cal que et digui que tot va avançant, però anem fent, amb molt d’esforç perquè el nostre desig és que estigui amb nosaltres, malgrat tot el que això comporta. Se’l veu feliç de poder estar amb nosaltres. Sé que l’estima i l’apreci que teniu cap al meu pare és molt gran i que ell seria el primer de voler ser a la trobada. Era un dia que vivia amb molta intensitat. Les coses, però, ara van per uns altres viaranys força més complicats. Espero que pugueu comprendre la seva absència a la trobada. A Castelltallat, on sou ara, us hi hauria fet un concert d’orgue, n’estic segur. Bach, Cesar Franck, Cabanilles… Els Segadors, el Virolai… Amb Mn. Riubrogent, antic rector d’aquesta parròquia i organista, hi tenia una bona amistat. De petits hi havíem pujat moltes, moltíssimes vegades, i les llargues hores tocant l’orgue no s’acabaven mai. Dos apassionats per la música i l’orgue! Dues emminències, musicals i intel.lectuals! Sé que no exagero… L’Alzheimer, malparit de per si -disculpeu l’expressió, però és així- i cruel, l’ha atacat pel seu punt fort. És així la vida…

Si us he escrit això és per dos motius: d’una banda, per excusar la meva assistència (un dilluns i a l’hora de dinar amb nens a casa que han d’anar a escola es fa francament difícil); de l’altra, perquè a l’hora dels tradicionals parlaments de la trobada, si us ve de gust, ho pugueu llegir a la resta de companys.

Agraït que penseu amb ell i amb la meva família, rebeu una abraçada.