32a Trobada Vells Nous amics La Salle És la tercera vegada que repetim a Castelltallat, el lloc és ideal, el restaurant gaudeix d’una bona cuina casolana, i sobretot l’amabilitat de la Laia i la Susanna, les noies que ho porten, és el gran valor afegit.
Aquest any no hi havia ganes, però gràcies al Francesc Rodergas que ens va animar i esperonar amb aquella frase que ens va deixar en Ricard March en herència…”mentre en quedem dos…” Aquest any vàrem ser deu de colla: Josep M. Diaz i Ernest Coma, Josep M. Massegú i l’Assumpta, Salvador Jorba i Maria, Valentí Calmet, Joan Vives. Francesc Rodergas i Joan M. Esquius. Comencem la trobada agraint als que vàrem assistir, en especial als amics Jorba i Coma que tot i les seves dificultats físiques no van faltar a la Trobada. Vàrem nomenar als que varen excusar la seva assistència, gairebé quasi tots. Per indisposició o obligacions familiars. S’agraeix el bon fer i la seva educació. Molt pocs encara que van obrir el Whatssap ni tan sols van dir si o no.
Vàrem recordar als que ja ens han deixat. Malauradament gairebé la meitat.(Obituari)
El sobretaula va ser molt participatiu. Tothom i va dir “la seva”. Foto de grup i vàrem acomiadar-nos fins a l’any vine’n si Déu vol.
En Feliu Sucarrats, Joan Torres, Joan Dalmases, Salvador Jorba i Joan Martinez Esquius
El d’olesa amb familiars de visita, Montserrat Quer, Rosa Segura, i la petita Angelina Dalmases
Els d’Olesa – Érem una colla d’Olesa: Salvador Jorba, Joan Dalmases, Feliu Sucarrats, Joan Torres i Joan Martínez-Esquius, tots més o menys de la mateixa edat. En el temps hi varen haver altres interns d’Olesa, que recordem: Francesc Banque, German Gimeno, Benito Cabanes, Ramon Jorba, Guzman Vendranes, Francesc Vila, Salvador Duxans, Toni Matas, Joaquim Serra. Un dia a la setmana, venia tornant-se un familiar de cadascú per portar-nos la roba neta i emportar-se la bossa de la roba bruta. Era el nexe que s’havia organitzat entre les famílies.
INTERNS DE LA SALLE MANRESA
Cursar els estudis en règim d’internat era una tendència en aquella època, discutible, però és la que ens va tocar viure-la en aquells anys.
L’Internat de La Salle Manresa va arribar a tenir uns cent cinquanta alumnes de diferents edats i provinents majorment de localitats del Bages, Solsonès, Baix Llobregat. Allí es cursaven els estudis primaris fins al Comerç, Batxillerat i Peritatge Mercantil.
Els interns sols anaven a casa per les vacances de Nadal i d’estiu i algun cap de setmana, excepcional durant el curs. El dormitori dels interns estava disposat en llits individuals i en una sala comuna. El menjador també era comú.
Ens llevàvem cada dia a les 7 per anar a Missa juntament amb la Comunitat de Germans. Després d’esmorzar i a les 9 “formaven” en el pati juntament amb la resta d’alumnat per ser distribuïts a cada classe. El ritme escolar i particularitats era com tota la resta de l’alumnat. LLevat de l’hora de dinar, els externs anaven a dinar casa i els interns al menjador comú. Cal destacar que hi havia establer un règim com de mitja pensió i que em deien “els sopers”, es tractava d’alumnes que es quedaven a dinar en el mateix col·legi. A la tarda entràvem a les 3 fins a les 6. Els interns teníem unes classes apropiades per fer els deures i treballs fins a la hora de sopar.
El lleure o esbarjo estava centrat en el pati. bàsquet, futbol sala, frontó. Els diumenges hi havia cine a un annexa del col·legi “Els Esquilets”, era l’escola gratuïta i ambivalent mitjançant unes portes corredisses es transformava amb sala de cine.
Trobada 30ª a Castelltallat Després de l’anul·lació de la Trobada 29a, forçosa per la pandèmia, aquest any també ha anat just, però al final l’hem pogut fer. Primer perquè encara la Covid no està superada, segon perquè no hi havia gaires ganes. Pel que fa al primer es van prendre extremades mides de precaució, a Castelltallat estàvem en un espai molt ampli, la Susanna a l’entrar al restaurant ens va demanar i escanejar a tots el passaport Covid, 19 i es va fer l’ús de la mascareta quan va convenir. Pel que fa al segon no hi havia gaires ganes per dubtar de la capacitat de resposta i d’un cert desànim, el primer factor de decisió en positiu va ser per mantenir l’esperit del Ricard March que en una trobada de fa anys va inculcar-nos amb aquella frase…”Soc de l’opinió que mentre en quedin dos, la trobada s’ha de fer”. El segon factor, la trucada d’alguns esperonant a què es fes la Trobada, Josep M. Díaz, Lluís Rodríguez, Valentí Calmet se sentiran identificats. Bé la Trobada fou tot un èxit, tant de participants com del bon ambient que es va generar. Érem: Valentí Calmet, Josep M. Díaz, Joan Vives, Lluís Rodríguez i l’Emília, Joan Calveras i Teresa, Salvador Jorba i Maria, Josep M. Massegú i Assumpta, i Joan Martínez Esquius. Un total de 12. A comentar l’augment cada any de més senyores. Hem de destacar l’excel·lent cuina casolana i l’amabilitat, bon tracte i professionalitat de la Laia i la Susanna, fins al punt que tots acordarem que instituïm aquest lloc com “el nostre lloc de trobades” Ja no caldrà que ens “trenquem” el cap buscant lloc per properes. Es va debatre la data per la Trobada 31a i es va acordar pel dia 22 d’octubre 2022, el penúltim dissabte del mes d’octubre- L’Assumpta i el Valentí Calmet es cuidaran d’organitzar una sortida per aquell bonic entorn, abans del dinar. Sobretaula, sens dubte el moment àlgid de les Trobades. L’Assumpta va llegir unes lletres amb un any de retard. Es tracta de l’emotiva carta de l’Ignasi Torras, fill, que ens va adreçar l’any passat per llegir-la en aquest sobretaula. L’Ignasi ens explica de la malaltia del seu pare. I va haver-hi un record pels amics que ens han deixat. Pels que no han pogut venir perquè estan malalts. En Valentí Calmet ens va relatar les complicacions de salut que va tenir i encara pateix atribuïdes a la Covid. Es va comentar la millora que estem observant amb en Salvador Jorba, sigui perquè li han encertat la medicació, però sobretot per la ferma voluntat d’ell fent exercissis i gimnàstica cada dia. L’amic Joan Vives, trempat com sempre, va recitar una poesia dedicada a les senyores, tot donant un to de desenfado com les primeres trobades que estaven sols i tornarem a ser aquells nens de 8/9 anys; algú, com el que subscriu potser es va passar per la qual cosa demano perdó. També van participar en el col·loqui obert en Massegú, l’Assumpta en Josep M.Diaz i en Lluís Rodríguez. Va ser un sobretaula distès i amigable. En acabar vàrem sortir a fora i la Susanna ens va fer la foto de grup. Acomiadaments i fins a l’any vinent en el mateix lloc i TOTS!!. Esperant que puguin venir els que no han pogut enguay i sobre tots desitjant una bona millora els que estan malalts, Castelltallat 11 desembre 2021.
La Trobada que no es va arribar a fer. Vàrem interrompre les trobades després de vint-i-nou anys per culpa de la Covid-19, la pandèmia del segle. Aquest escrit ha estat fet en Maig 2021. Sembla que la situació actual està, encara que no del tot, gaire bé apaivagada. Quasi tots per aquestes dates estem vacunats. Les previsions són que cap al mes d’Octubre podrem fer l’anhelada trobada, tant de bo.
Valentí i Joan organitzant la Trobada en el menjador de Castelltallat on s’havía de celebrar la Trobada.
Primer intent NOTICIA: Aquest any es farà trobada, la 29. No és que hagim baixat la guardia.
En Valentí Calmet, l’home de les idees genials li sap greu, com a tots, que ens haguèren de trovar sols pels funerals. Ens ha fer una proposta en ferm:
Trobada a Castelltallat en una masía en la que s’obrirà per nosaltres hi estarem sols, menjador espaiós que permetrà una distancia de seguretat, entre nosaltres de més de 2 metres. Espai obert, bosc i em totes les mides de seguretat.
És una proposta raonable i curosa i hem accedit. No interrumpirem el ritme anyal de les trobades i ara els que encara hi som tots mantindrem l’esperit.
El dia és el dilluns 26 d’Octubre, al ser dilluns ens permetrà esar sols completamente, a més hi ahurà un espai rservat per les senyores.
Ben aviat us farem seguir el menú (casolà) i altres detalls, localització.preu, etc. També us informarem de les barreres aruitectòniques pels que tenen minvada la mobilitat.
Notícia: Aquest any es farà trobada, la núm. 29. No és que hàgim abaixat la guàrdia.
Al Valentí Calmet, l’home de les idees genials li sap greu, com a tots, que ens hagueren de trobar sols pels funerals. Ens ha fet una proposta en ferm: Trobada a Castelltallat en el Casal de Castelltallat el qual s’obrirà per nosaltres hi estarem sols, menjador espaiós que permetrà una distància de seguretat, entre nosaltres de més de 2 metres. Espai obert, bosc i en totes les mides de seguretat. És una proposta raonable i curosa i hem accedit. No interrompre’m el ritme anyal de les trobades i ara els que encara hi som mantindrem l’esperit. El dia és el dilluns 26 d’Octubre, en ser dilluns ens permetrà estar sols completament, a més es comptarà en un espai reservat per les senyores. Ben aviat us farem seguir el menú (casolà) i altres detalls, localització, preu, etc. No hi ha barreres arquitectòniques pels que tenen la mobilitat reduida, ja que es podrà aparcar davant i és a peu pla.rimer
DESESTIMACIÓ DEFINITIVA
Trobada 29 Amics La Salle 24.09.2020
Abans de res, agrair gaire bé a tots la consideració de contestar-nos, tan en un sentit com un altre. Vàrem posar el termini molt curt per contestar doncs es tractava també d’una prospecció per copsar com estava l’ambient. La majoria, fins i tot varen argumentar el seu no, decisió molt comprensiva i que a tots també vàrem contestat de manera particular. De 25 sols 7 han contestat de manera positiva.
Quan se us va adreçar la carta donava la impressió que tot i que el tema de la Covid 19 encara virulent semblava si més no un xic apaivagat, o estacionat. Noi! en pocs dies estem tenint un altre rebrot, una segona onada i les perspectives no pinten bé. Així doncs, malgrat la il·lusió que si havia posat en intentar-ho, hem de desestimar-ho. Hem consultat amb mèdics especialistes en aquest tema i ho desaconsellen. Tot i que el local reunia les millors condicions, obert per a nosaltres sols, amb un aforament de 150 persones, i que tindríem gaire bé una ocupació de sols uns 15. Cal a dir que el nombre permès de reunions és de sols 6 en l’actualitat.
Sentim la “galleda d’aigua freda” pels que ja ho teníem assumit. Ara bé en totes les coses hi ha la part positiva, aquesta està en el nombre de respostes que hem recollit i que demostra l’esperit de continuar fent aquestes trobades. Per la qual cosa s’ ha acordat de manera consensuada que en millorar la situació, doncs esperem que aquesta “malura” estigui aviat superada, tornarem a organitzar la Trobada i en el mateix lloc que os proposàvem. Lloc idíl·lic tal com ens diria el bon amic Ignasi Torras i que queda palès en la carta que ens dirigeix per la trobada el seu fill Ignasi. I que us reproduïm.
Un forta abraçada, repetim l’agraïment a tots els que heu contestat, ha estat una bona consideració pels que desenvolupen la feina. Gràcies.
Carta que ens dirigeix l’Ignasi Torras, fill:
IGNASI TORRAS
Bona tarda, Joan,
Agraeixo el teu correu i la invitació que em fas. No cal que et digui que tot va avançant, però anem fent, amb molt d’esforç perquè el nostre desig és que estigui amb nosaltres, malgrat tot el que això comporta. Se’l veu feliç de poder estar amb nosaltres. Sé que l’estima i l’apreci que teniu cap al meu pare és molt gran i que ell seria el primer de voler ser a la trobada. Era un dia que vivia amb molta intensitat. Les coses, però, ara van per uns altres viaranys força més complicats. Espero que pugueu comprendre la seva absència a la trobada. A Castelltallat, on sou ara, us hi hauria fet un concert d’orgue, n’estic segur. Bach, Cesar Franck, Cabanilles… Els Segadors, el Virolai… Amb Mn. Riubrogent, antic rector d’aquesta parròquia i organista, hi tenia una bona amistat. De petits hi havíem pujat moltes, moltíssimes vegades, i les llargues hores tocant l’orgue no s’acabaven mai. Dos apassionats per la música i l’orgue! Dues emminències, musicals i intel.lectuals! Sé que no exagero… L’Alzheimer, malparit de per si -disculpeu l’expressió, però és així- i cruel, l’ha atacat pel seu punt fort. És així la vida…
Si us he escrit això és per dos motius: d’una banda, per excusar la meva assistència (un dilluns i a l’hora de dinar amb nens a casa que han d’anar a escola es fa francament difícil); de l’altra, perquè a l’hora dels tradicionals parlaments de la trobada, si us ve de gust, ho pugueu llegir a la resta de companys.
Agraït que penseu amb ell i amb la meva família, rebeu una abraçada.
