https://www.youtube.com/watch?v=sbI-jFvAcVg&feature=emb_logo
Clic a l’enllaç per veure el video
XX TROBADA DE NOUS VELLS AMICS – LA SALLE MANRESA
El dia 14 de setembre rebíem per e-mail la convocatòria a la Trobada de Nous Vells Amics – La Salle Manresa. Encara que sembli impossible és la Vintena Trobada consecutiva des la primera: aquell llunyà divendres dia 17 d’octubre de 1992 a “Can Amat Paradís”. I, sembla que era ahir ….
Així les coses, el dissabte dia 22 d’octubre de 2011 empreníem la ruta de bon matí, per la carretera C-55 direcció Solsona i abans d’arribar a la capital d’El Solsonès, giràvem a la dreta fins a Sant Esteve d’Olius. El trajecte se’ns va fer curt. Bé però, que ens vàrem despistar i seguírem camí enllà un parell de quilòmetres –hi érem, però no ho vèiem- em venia pel cap un passatge bíblic semblant. Seguírem poc més enllà i ja hi érem! a les 9:15 h.
Els primers en arribar, just baixar del cotxe –el Ricard, l’Albert i aquest cronista- vam tenir la sensació de silenci i la meravella de la Natura. Dins la solitud de l’entorn, el bosc de pi roig, trencat per la remor de l’aire i les fulles. I la música –feta de silenci- que invitava a gaudir de la natura amb tots els colors del verd i el cel blau d’un matí tardoral de sol rutilant, i la majestat que imposa l’església parroquial del segle XI.
En arribar ens esperava el Josep M. Massegú i la seva esposa Sunssi Blanch. Les primeres salutacions, mentre seguíem la llista d’assistents: Ricard March, Albert Puigdellívol, Ignasi Torras, Joan Martínez Esquius, Salvador Jorba, Josep M. Nadeu, Ernest Coma, Josep Casals, Josep Griera, Ignasi Ribas, Joan Vives, Francesc Rodergas, Valentí Calmet, Josep M. Díaz, Joan M. Caball, Pau Orrit. L’amfitrió Josep M. Massegú i Bruguera, ens rebia amb joia mentre la Sunssi procurava tots els detalls preparant l’esmorçar. Des de fa anys resideixen a l’antiga Casa-Escola d’Olius a tocar la l’església parroquial.
Asseguts a taula el Josep M. expressa la satisfacció pel retrobament amb els amics i companys d’escola, a l’entorn de la taula ben parada. Som hostes privilegiats, impressionats per l’art, l’expressió i els colors que ens envolten; pertot traspua bellesa en un espai amable i acollidor. I, a esmorzar toquen!. Asseguts, tastem i repetim, el pa amb tomàtec, la botifarra negra, la xistorra i la botifarra blanca estaven d’allò més bò. I la coca de Solsona, la “millor coca” en opinió de tots. Tot regat amb el cava reserva brut nature J.M.Esquius, l’aigua i un bon cafè, (i algú/ns exempt/s de menar l’automòvil, proven alguna copa). I, unes paraules dels convidats, per agrair la magnífica acollida del Josep M. i la Sunssi.
Ja a fora de l’estança fruïm del sol, la natura, el cel blau, i l’entorn monumental. En Josep M. Massegú ens explica les característiques del municipi d’Olius, que conserva el caràcter de ruralia de Solsona. Canvià però la seva fesomia els anys 1960/1970 amb el desenvolupament de la urbanització “Pi de Sant Just” situada a la carretera de Manresa 2 quilòmetres abans d’arribar a Solsona. En aquest espai existeix una important zona residencial d’habitatges unifamiliars, i una petita zona industrial, ocupada inicialment per una fàbrica que dóna feina a treballadors de Solsona i de la rodalia. Tanmateix, el municipi conserva moltes cases de pagès tradicionals, dedicades a l’agricultura. Al nord del terme vora el
Cardener i la carretera del pantà de La Llosa del Cavall, embelleix el paisatge l’església parroquial de Sant Esteve, consagrada el 1079, d’una sola nau amb volta de canó i presbiteri alçat; a sota hi ha la Cripta coberta d’una volta ògival damunt de columnes amb capitells senzills. En aquest recinte sagrat s’ha realitzat un sanejament auster que no desdiu la qualitat, essent admirat pels visitants. Tanmateix, ha acollit la litúrgia i celebracions de casaments. Com altres temples, l’església va ser profanada durant la maltempsada de l’any 1936; no es va escapar d’aquells que destruïen allò que no els agradava o, qui-sap si els agradava per vendre’s-ho.
A fora ens explica les excavacions iniciades fa més de vint anys per arqueòlegs que han trobat restes de temps remots, havent estudiat acuradament l’espai i delimitat amb fites, per estudiar els pous. En aquests moments, està pendent d’adecentar i protegir alguna sitja per mostrar-la als visitants. Seguidament ens adrecem al Cementiri modernista, obra de Bernardí Martorell i Puig (Barcelona 1870-1937) construït l’any 1916. A remarcar els “tocs gaudinians” que poseeix. Probablement degut a la inspiració en l’obra de Gaudí, qui-sap si a proposta del propietari o bé a gust de l’artífex. En tot cas però, únic i magnífic!.
En acabar s’han efectuat fotografies per recordar la primera part de la festa. I, com ja és propi, el/s fotògraf/s estava/en pendent/s del nom “Lluíssssss” corejat per tots, i així amb el rictus que s’obté d’aquesta onomatopèia, ens farà sortir a la fotografia més joves i somrients.
I, com sigui que portem una lleugera desviació horària, remprenem els cotxes vers la carretera de la Llosa del Cavall, camí de Sant Llorenç de Morunys. El viatge se’ns fa curt quan de sobte –oh meravella- contemplem la immensitat de la Vall de Lord i el pantà de La Llosa, amb molta aigua. No tan plè però, com ara fa dos anys. Prova irrefutable de la falta de pluja, que tant ens convé!.
A les 12:15 h arribem a Sant Llorenç de Morunys, a l’aparcament a l’entrada de la vila. Anem tot seguit a l’església parroquial dedicada al màrtir Sant Llorenç. Ens rep el Sr. Enric membre de l’Associació Cultural de la Vall de Lord, que ens explica abastament la història i la tradició des de l’any 910, on hi havia un monestir benedictí, que fou des de l’orígen el centre d’espiritualitat de la Vall de Lord, que rebé donacions comtals, a causa de la devoció. El 1019 mor l’abat Llobató, el bisbe Ermengol amb la comtessa Ermessenda i el comte Berenguer Ramon I, l’uniren a Sant Sadurdí de Tavèrnoles perquè hi introduís la regla benedictina. Durant els segles XII i XIII, el priorat tenia un prior, quatre comunitaris i dos preveres. El 1297, per un pacte entre el vescomte de Cardona i el monestir, s’edificà i fortificà la vila de Sant Llorenç en condomini amb el monestir, que esdevenia la seva parroquial. El monestir es beneficià molt de la prosperitat. El 1592 el papa Climent VIII el secularitzà i uní les seves rendes, amb les de Sant Sadurní de Tavèrnoles, al seminari tridentí de la Seu d’Urgell. Fins que l’any següent en crear-se el nou bisbat de Solsona, els seus bens passaren a la nova diòcesi i el bisbe restà amb el títol de prior perpetu de Sant Llorenç.
Conserva l’església del segle XI, de tres naus, covertes posteriorment amb voltes, tot molt modificat i, en l’actualitat, la majoria de parets han estat restaurades, sobressurtint la pedra amb alguna inscripció en un carreu, atribuida al segle IX i restes de pintures murals del segle XIII. És monument històric-artístic des de 1976. Conserva el retaule de l’Esperit Sant, de Pere Serra, el campanar de 1567-75. Restes de l’altar major barroc, i un retaule gòtic, dedicat a Sant Joan Baptista i Sant Miquel, restituït recentment. La joia però, és la capella de la confraria de la Mare de Déu dels Colls, digne exponent del més gran escultor del tardobarroc català, Josep Pujol i Juhí que va néixer l’any 1734 a Folgueroles (Osona). Morí i fou enterrat a Sant Llorenç el 22 de juny del 1809, en el cementiri que ocupava el pati del claustre del monestir, colindant amb la susdita capella dels Colls. Aquesta capella és una joia fantàstica, preciosa i digna de visitar, que impacta per la majestuositat, decoració i expressió de les figures.
La vila és municipi del Solsonès, al centre de la vall de Lord, a la dreta del Cardener. L’agricultura es limita a l’horta, a secà (blat, ordi, civada, llegums, etc. La ramaderia, hi ha bestiar boví, oví, i, sobretot porcí). Produeix embotits. Fou important centre de fabricació de drap de llana (drap piteu, heus aquí l’orígen del nom popular de la vila). La vila fou incendiada i cremada per Antoine Rotten el 1823.
La visita que havia començat a les 12:10 h va acabar-se a les 13:35 h. Seguidament, l’Ignasi Torras ens va explicar el funcionament d’un orgue de tubs, com és el de Sant Llorenç. Ens va entregar un croquis que il·lustra en secció la disposició d’un orgue: la consola, teclats, transmissió, classes de tubs, de fusta, de metall; disposició dels registres, cadascun amb un timbre i sonoritat pròpia. La visita completíssima amb molta informació resumida. Pendents de l’horari de dinar, he interpretat diverses peces del barroc italià, francès i alemany, de Domenico Zipoli, Hans Leo Hassler, Louis Nicolas de Clérambault, per a dos teclats manuals, sense pedaler (aquest orgue no disposa de teclat pedaler per falta d’espai). Finalment va improvisar sobre “El Cant dels ocells” i el “Ball de l’Àliga de la Patum de Berga”. I, a l’entonar amb l’orgue els himnes a Sant Joan B. de la Salle: Gran siervo del Señor, i Apostol de l’Ensenyança, tots els companys es van cantar, acabant amb el Virolay a la Mare de Déu de Montserrat, cantat fervorosament.
Seguidament vam emprendre el viatge cap restaurant Les Fonts del Cardener que ens van servir un esplèndid dinar a base de dos plats d’entrants: Fred d’amanida amb pernil i embotits; i Calent, amb croquetes i canalons. El segon a escollir entre les 5 varietats ofertes, segons llista. Per postres: Pasta de full amb fruites; (una delícia). I cafè. Aigua mineral. I Cava Reserva Brut Nature J.M. Esquius, a dojo.
Han justificat l’absència o impossibilitat d’assistir, per e-mail: Lluís Vilà; Lluís Escudé, amb motiu de la celebració amb tota la família, dels 95 anys de la seva mare.- Emili Martínez Ballester, no pot venir el dia 22, per trobar-se lluny d’aquí.- Joan Calveras és a visitar al seu net a Palma.- En Lluís Rodríguez, per intervenció de cataràctes, avui 22. (Sort Lluís) Tots ells “estan amb nosaltres” i els desitgem salut i sort a ells i a la Família; i fins a l’any que ve si Déu vol¡.
Durant la sobretaula i cafè, es va cedir la paraula a tots, seguint l’ordre de la situació en taula. L’Albert Puigdellívol (prolífic acuditaire) ens va explicar acudits del seu escollit repertori (publicats i/o per publicar). En Ricard March, expressava la satisfacció per l’interessant ruta cultural, i sobretot pels que hi som. L’Ignasi Ribas, satisfet a gust, per la trobada i per retrobar el Josep M. Massegú. En Josep Casals, molt satisfet; ara que s’ha restablert a viure a Manresa, espera veure’ns més sovint.- En Salvador Jorba, felicita tots per retrobar-nos.- Joan Vives diu “sempre assistir-hi és quan serà millor”. Francesc Rodergas “s’adhereix assistir; quan no, és perquè no”.- Valentí Calmet, diu: 1r. “la culpa/mèrit” és del senyor d’aquí (assenyalant el Joan Martínez). 2n És dels homes feliços; l’acaben de nomenar Jutge de Pau de Fonollosa. 3r. Emocionat pel cant del Virolai, remembrança de la seva mare (acs). L’Ernest Coma, diu: “tot i no tenir-ho fàcil s’ho combina”. Recorda que amb el Torras, i el Massegú –que eren veïns- cantaven a la Capella de Música. En Josep M. Díaz, opina que no cal preocupar-nos pels que no venen mai …. En altre ordre de coses, repensa la proposta d’anar en globus.- El Joan M. Esquius, diu 1r. Està joiós perquè el 30.12.2010 nasqué el primer net; 2n Content del Josep M. Massegú que va respondre a la seva persistència.- Joan M. Caball, manifesta: Gràcies a tots “nosaltres” per l’amistat.- Josep Griera explica la defunció de la seva mare als 93 anys: “hem de viure el present i intensament”. Josep M. Massegú: “deslligar el passat i el present: no té bons records”. Quan a la Salle, hi ha treballat molts anys. Josep M.Nadeu, està prou satisfet; és dels que ha assistit a totes les trobades; que hi puguem ser tots.- En Pau Orrit, està content d’estar aquí i, fins a la propera !!.
Finalment, els encarregats de la XXI Trobada són Josep Casals, Joan Vives i Francesc Rodergas. (es dóna per suposat que serà el 21 d’octubre 2012).
A la sortida, a les 17:45 un grup ens arribàrem a les fonts del riu Cardener, que per cert, hi baixava poca aigua. La tarda s’enfosquia cobrint els cims d’aquelles muntanyes venerades. El Llobregat rajava poquíssima aigua. Probablement que a l’hora de redactar aquesta crònica, deurà baixar una mica més ple.
Quant el Llibre de Trobades (idea de Valentí M. Calmet i Lluís Escudé) ningú va proposar la lectura de la crònica de la passada trobada. No obstant pel que fa al Llibre de Trobades es pot veure amb tota facilitat des de casa, puix que des de la primera trobada de l’any 1991 fins a la d’avui de 2011 espot visionar a la Web de www.amicslasalle.net com també el vídeo resum de cada trobada. Si però, que hagués anat bé per recollir les signatures de cadascun dels assistents.
Cal deixar ben palès, per bé que l’Ignasi ja ho va expressar en les seves paraules al finalitzar l’esmorzar, el reconeixement i agraïment a l’Albert Puigdellívol per les botifarres; quant a la coca, amanides, servei, “gotes” pels no conductors, i acollida a la Família Massegú-Blanch, en Joan M. Caball que ens va oferir una sabrosa llonganissa de Solsona i, en Joan, com des de sempre, el cava riquíssim i fresquíssim al punt.
Tothom amb la seva actitud es va mostrar profundament agraït i sobretot, amb l’amic Ignasi, que ens va delectar amb el petit recital a l’orgue. en aquest cas
El cronista.
