Com a resum d’on som i qui som
Per Josep Griera Cors
L’Univers no és tal com el vàrem aprendre en l’època d’estudiant. Hi ha tantes coses que no són com les vàrem aprendre. S’han descobert moltes coses noves. Els avenços tecnològics han permès veure-hi molt més enllà.
I s’ha vist que l’Univers és immens.
Però no només això, sinó que les agrupacions de galàxies més llunyanes, s’allunyen molt ràpid de nosaltres, com més lluny són més ràpid s’allunyen.
L’Univers s’expandeix.
I tot el que hi ha en ell no és estàtic: neixen i moren estels en mig de les nebuloses, els estels estan agrupats en eixams o cúmuls estel·lars. Les galàxies petites són arrossegades i xuclades per d’altres de més grosses.
Les galàxies no van soles, s’agrupen en cúmuls de galàxies i aquests en supercúmuls de galàxies.
Tot és immens, tot es mou, tot s’agrupa, tot es fa i desfà, però res es perd només es transforma.
Però tot això és només un 4% de l’Univers, hi ha un 73% que és energia fosca, que no se sap que és i un 23% és matèria, també fosca i freda, que tampoc se sap què és, però se sap que hi ha de ser.
Se sap (amb un 1% d’error) que l’Univers té 13.700 milions d’anys
que la Terra es formà fa 4.500 milions d’anys.
la seva atmosfera es formà fa 3.900 milions d’anys
que la vida més senzilla començà fa 3.500 milions d’anys
i el primer homínid (H.habilis) fa 2 milions d’anys
homo erectus i descobriment foc fa 500.000 anys
homo sapiens només fa 30.000 anys
Fa poc que hi som. Tot va poc a poc, es tarden anys per fer complexitats com l’ésser humà. Sembla no hi ha pressa. Tot té el seu temps.
Però, què som ? Amb la ciència d’avui podem dir que l’ésser humà és una manifestació de l’estat de l’energia de fons, d’on prové tot (buit quàntic) , un ésser còsmic, part d’un univers entre d’altres de paral·lels, univers articulat en nou dimensions (teoria de les cordes), format pels mateixos elements físic-químics i per les mateixes energies que composen tots els éssers.
L’ésser humà és habitant d’una galàxia, la Via Làctia, entre 350.000 milions de grans galàxies. L’ésser humà depèn del Sol, estel de cinquena categoria, situat a uns 26.000 anys llum del centre de la Via Làctia, en l’interior del braç espiral d’Orió. Habita en un petit planeta, la Terra.
Som una baula de la corrent única de la vida, un animal de la branca dels vertebrats, sexuat, de la classe dels mamífers, de l’ordre dels primats, de la família dels homínids, del gènere homo, de l’espècie sapiens/demens, dotat d’un cos amb 30.000 milions de cèl·lules, contínuament renovat per un sistema genètic format a través de 3.500 milions d’anys.
Portador de tres nivells de cervell amb fins a 100.000 milions de neurones: cervell reptilià, sorgit fa 200 milions d’anys, al voltant del qual es formà el cervell límbic, fa 125 milions d’anys, completat finalment pel cervell neocortical, sorgit fa vora 3 milions d’anys, amb el qual organitzem conceptualment el món.
És portador d’una psique de la mateixa antiguitat que el seu cos, que li permet ser subjecte, una psique estructurada al voltant del desig, d’arquetips ancestrals i de tot tipus d’emocions, coronada per l’esperit- aquell moment de la consciència pel qual se sent part d’un tot -, que el fa sempre obert a l’altre i a l’infinit, capaç de crear i captar significats i valors, i capaç de preguntar-se sobre el sentit últim del Tot, avui en la seva fase planetària, cap a la noosfera per la que ments i cors convergiran en una humanitat unificada.
Ningú millor que Pascal per expressar l’ésser complex que som: “Què és l’ésser humà en la naturalesa?. Res comparat amb l’infinit i tot comparat amb el no-res, una baula entre el no-res i el tot, però incapaç de veure el no-res d’on és tret ni de veure l’infinit cap a on és atret.”
En l’ésser humà es creuen tres infinits: l’infinitament petit, el gran i el complex (T. De Chardin).
Sent tot això ens sentim incomplerts i, naixent encara. Estem sempre en la prehistòria de nosaltres mateixos. I malgrat això experimentem que som un projecte infinit que reclama el seu objecte adient, també infinit.. I som mortals, però amb una gran capacitat d’estimar. I sospitem que un petit gest d’amor que fem, val més que tota la matèria i energia de l’Univers plegades.
Anem a veure ara l’Univers intern de la vida.
Tampoc és tal com tal com la vàrem aprendre en l’època d’estudiant.
Hi ha tantes coses que no són com les vàrem aprendre.
S’han descobert moltes coses noves.
Els avenços tecnològics han permès veure-hi molt més endins.
Hi ha hagut 3 fites que han canviat la forma de veure la vida.
1) La teoria de Darwin sobre l’origen comú de tots els éssers vius.
2) La trobada de que si compartim un origen comú i ara som diferents és que hi ha un vehicle de canvi evolutiu comú a totes les espècies. Aquest vehicle és l’ADN, una molècula generalment estable, però que a través de milions d’anys d’evolució s’ha modificat, generant la gran diversitat d’éssers que hi ha al planeta.
3) El tercer gran descobriment ha estat el que totes les formes biològiques compartim gran part d’aquest material genètic. Els humans compartim un 60% del nostre ADN amb les mosques, més d’un 80% amb les rates i un 98% amb els ximpanzés. Hi ha 50 milions d’espècies d’animals diferents i malgrat aquesta gran diversitat tots tenen una unitat organitzativa bàsica comuna, un disseny comú, en tots funcionen els mateixos gens. Per aquest motiu per exemple tots els animals tenen els ulls en la part de davant del cos.
La ciència ha aconseguit entrar en el llibre de la vida. Tots els éssers vius estan formats a partir d’un llibre d’instruccions que ho determina tot. Aquest llibre és l’ADN i està escrit en un alfabet de només quatre lletres, les quatre bases o components químics essencials: adenina, guanina, citosina i tiamina, però el que és important es que, combinats aquests elements, es formen gens, com les lletres formen paraules. La missió dels gens és produir proteïnes que intervenen en cada una de les funcions de l’organisme. De la mateixa manera que la combinació de paraules forma frases amb sentit, la combinació de gens origina funcions complexes. I de la mateixa manera que un llibre està dividit en capítols, el genoma (conjunt de gens) està dividit en cromosomes.
Com se sap, el nostre llibre té 46 capítols o cromosomes i uns 30.000 gens que regulen al voltant de 100.000 proteïnes. Però els humans no som els éssers més complexos de l’evolució. Alguns protozous tenen més gens que nosaltres. De la qual cosa es dedueix que l’important no és el nombre de gens, sinó com es combinen. De totes maneres, tots partim d’una primera cèl·lula, la que formaren l’òvul i l’espermatozou, en el nucli de la qual quedà inscrit el llibre de la nostra existència. Tot està aquí. Tot el què som i el què podem arribar a ser està en aquest llibre.
Des de les primeres cèl·lules de l’embrió, cada vegada que una cèl·lula es divideix per a formar-ne una altra de nova, fa una còpia exacte de tot l’ADN. Sí, cada cèl·lula del nostre organisme té en el seu nucli el llibre sencer. Encara que només s’activin en cada cas els gens necessaris per a la funció que aquesta cèl·lula té programada. Si agaféssim l’ADN que hi ha en una sola de les nostres cèl·lules i l’estiréssim com si fos un fil, obtindríem un bri de 2 metres de llargària. Portem un cabdell de 2 metres dins de cada un dels 10.000 bilions de cèl·lules que formen el nostre cos, de manera que si poséssim tot l’ADN de totes les cèl·lules del nostre cos alineat en forma de fil tindríem un filament que podria arribar a la Lluna i tornar a la Terra varies vegades.
En els últims vint anys els biòlegs han estat capaços de llegir el llibre bàsic de la vida i intercanviar paraules entre diferents espècies. Hi ha algues marines que són fluorescents, introduint alguns gens d’aquestes algues a embrions de porcs, s’han obtingut porquets amb morros i peülles fluorescents. Pollastres amb tres potes, mosques sense ales, granotes transparents, mones amb pèl brillant. Plantes amb gens de cuques de llum que brillen en la foscor, fruites resistents a diferents microorganismes, bacteris que produeixen energia. Animals capaços de produir medicaments i transferir aquesta propietat als seus descendents. En una gallina ponedora s’han introduït gens humans, de manera que la clara dels seus ous conté una quantitat apreciable de interferón humà, un medicament difícil d’aconseguir. Tenim milers de rates i altres animals transgènics creats per a reproduir i estudiar malalties humanes. No és ficció és la realitat actual.
On ens portarà tot això ? Amb la biologia molecular la humanitat disposa per primera vegada, en un període que en termes evolutius es molt curt, d’eines que li permetran modificar-se a si mateix biològicament. Podrem tornar-nos a dissenyar. El desenvolupament de la biologia pot canviar el paradigma de la vida, pot arribar a canviar l’aspecte de les persones.
Seria apassionant veure-ho !.
Josep Griera Cors