Valentí Calmet i Piqué
Per :Jordi Sardans / Francesc Rubí
Valentí Calmet i Piqué
Conseller delegat de la SA d’articles audiovisuals Born 12, havia estat venedor i encarregat de cal Masana. Com a muntanyenc, va participar en el grup turístic en l’expedició del CECB a Wakan, a l’Afganistan. Havia format part de la coral Eswèrtia i ha estat un dels impulsors de la renovació de l’Ajuntament de Fonollosa, en representació d’ERC.
el Perfil
Valentí Maria Calmet i Piqué neix a Fonollosa el 3 de març de 1944. El seu pare, Josep, era de Fonollosa i la seva mare, Carme, nascuda a Conill, era mestressa de casa; com que tenien un taller de sastreria, ajudava el seu marit. El pare havia estudiat per a sastre a Cardona. L’avi i el besavi també ho havien estat i estaven aconductats per fer la roba de tota la família dels seus clients. El seu pare va exercir tota la vida de sastre a Fonollosa. Més tard, es va encarregar que la incipient Seguretat Social entrés al món agrari i els pagesos cotitzessin: “ara la majoria cobren, millor dit, TOTS cobren i algun m’ha dit gràcies a la insistència del teu pare al cel sigui. N’estic orgullós del meu pare”. Té dos germans: la Sabina i el Joan. Va començar a estudiar a la Escuela Nacional, “cantant el Cara al Sol, i el que convingués en aquella època. Escola molt precària i penosa, amb mestres que anaven amb garrot picant els alumnes. Hi vaig ser fins als deu anys. Hi havia nanos de sis fins a catorze anys, tots junts, amb professors grans. En tinc un record gens grat: havíem d’anar a buscar l’aigua per al mestre, pinyes al bosc per a la calefacció, en hores de classe. Recordo el senyor Betge, que picava a tort i a dret. Tenia una mà esguerrada per algun accident i donava uns clatellots fortíssims. A mi, em feia por. Recordo aquesta època com a molt dura i nefasta: era ben bé que havíem d’aprendre amb dolor i a base de garrotades”. Tot seguit ingressa a l’Acadèmia Calmet de Manresa, “amb un ambient totalment diferent. En tinc un gran record”. Hi inicia el peritatge mercantil i tot seguit passa a La Salle, on l’acaba.
Posteriorment, se’n va a Igualada per aprendre gènere de punt i s’hi està fins al 1963 en què se’n va a la mili com a voluntari, per estar a prop de casa. La fa a automobilisme, a Sant Boi: “anàvem amb camions i no teníem ni idea de conduir-los, carregats de soldats cap a Viella. En un accident van morir cinc soldats. Vam haver de declarar en un Consell de Guerra, on vam dir que no ens ensenyaven a conduir ni fèiem les pràctiques que s’havien de fer perquè el tinent coronel es venia el gas-oil. De retorn a la caserna, van quedar fitxats i a partir d’aquí “com que érem xofers, sortíem voluntaris cap a Castillejos, Berga o on fos. Va ser una època també molt trista”. Torna a Fonollosa on fa jerseis fins que es fereix la seva mare, que feia de patronista. Canvia de vida i ve a Manresa on entra a cal Masana l’any 1972. Comença com a venedor per tal obrir rutes de major en el món de la música, en un moment en què l’empresa estava consolidada en el món de la fotografia. Poc després, passa a fer-hi d’encarregat a la botiga del Born. Casat amb Joaquima Fargas, de Salelles, tenen tres fills. El desembre del 1980 crea la SA Born 12 (oficialment encara és 33.45 RPM, S.A) i s’associa amb un majorista de música de Barcelona, Disc Club SA, que dirigeix Manuel Amat. Des d’aquest moment, Valentí Calmet passa a ser el conseller delegat de l’empresa.
Políticament, es mou dins una àrea nacionalista i vota des de Convergència fins a Nacionalistes d’Esquerra, “depèn de si l’elecció és local, nacional o estatal”. Als primers temps, treballa pel PSC, abans de ser PSOE. Mai no ha militat en cap partit, però hi col.laborava perquè tenia necessitat de fer coses. A Fonollosa havia muntat el grup Sensirols, bàsicament de gent jove. “M’estimo Manresa, perquè és on he anat a escola, on he trobat el meu desenvolupament com a persona en el sentit de viure, on tinc amics i coneguts i on m’he pogut realitzar com a persona, i estic molt agraït a tota la gent del Bages”. A Manresa participa en el Congrés de Cultura Catalana, l’any 1976. Membre i soci del CECB des del 1970, també va formar part de la Coral Eswèrtia.