https://youtu.be/n6WxsGANi1M clic
18 d’octubre de de 2014
El dia 9 de setembre els amics Ricard March Griera i Albert Puigdellívol Vila, ens convocaren a la 23ª Trobada de la 2ª promoció de Pèrits Mercantils del Col·legi la Salle de Manresa. Juntament amb ells, hem assistit Joan Martínez Esquius, Josep M. Nadeu, Francesc Rodergas, Josep M. Singla, Ignasi Torras, Joan Vives, Ernest Coma, Lluís Rodríguez, i Salvador Jorba.
El lloc escollit fou la bonica i monumental ciutat d’Olot, cap de comarca de la Garrotxa a resultes de la divisió territorial de l’any 1936. El terme correspon a una de les fosses tectòniques del pla d’Olot, que es perllonga fins al Puigsacalm. La part septentrional és drenada pel Ridaura i accidentada per la serra de Sant Miquel del Mont, la muntanya de Sant Valentí i la serra d’Aiguanegra, i a l’est per la serra de Batet i les muntanyes, Montolivet, Garrinada i Montsacopa.
En aquest diada -i, des de l’any 1314- es celebra la “Fira Agrícola i Comercial de Sant Lluc – Fira de Dibuix i Pintures”. Tota la ciutat s’aboca a celebrar una de les seves festes més lluïdes; hom s’imagina que és una ciutat festiva i acollidora. Sols per veure la Fira del Dibuix i la Pintura i l’ambient que hi havia, ha valgut la pena assistir-hi. Sota un sol resplandent i el blau del firmament, alguns milers de persones, recorrien els espais i contemplaven els artistes i pintors observant les seves creacions artístiques; vaja, tota una meravella¡.
Molt interessant fou la visita al Museu d’Art Modern d’Olot, instal·lat en un edifici monumental que conserva les millors obres de pintura i escultura de l’escola olotina, les figures de pessebre, les imatges, els “nens-Jesús- nadalencs” i, per tot arreu, la presència de Joaquim Vayreda i Vila (Girona 1843-Olot, Garrotxa 1894) i els seus seguidors, són presents en la immensa col·lecció artística. L’amic Ricard March “olotí d’adopció”, fou el guia excepcional que ens va fer gaudir de la història i de l’art olotí.
En acabar ens vam desplaçar amb els cotxes cap un prestigiós restaurant especialitzat en “Cuina volcànica” on vam celebrar el dinar de companyonia, envoltats de pintures en mig d’un bon ambient.
El divendres dia 24 d’octubre, viatjàrem a Solsona per saludar a l’amic Joan M. Caball, que està delicat de salut. La trobada va ser magnífica, puix que malgrat tot, encara manté viva una memòria de joventut, i la força expressiva i viva per l’art pictòric, que expressa en cadascuna de les seves obres, una de les seves més recents inspirada en les “menines” de Goya.
En conclusió, l’art, l’estima pels amics, i les ganes d’avançar, són una lliçó i un bon exemple per tots nosaltres. Seguidament vàrem dinar junts a l’Hostal del Sol a l’entrada de Solsona.
I.T
Solsona 24 d’octubre de 2015
La 24ª Trobada d’Antics Alumnes i Companys del Col·legi La Salle de Manresa, ha estat una diada magnífica en tot aspecte. Prèviament els companys organitzadors van informar de la ciutat escollida, que era la de Solsona, el dissabte 24 d’octubre de 2015.
Els responsables de la trobada foren els amics Joan M. Caball i Muncunill, solsoní de “tota la vida”, Josep M. Massegú i Bruguera, manresà (resident Solsona) i Joan Vives i Magriñà, manresà. Els convocats assistents foren Gmà Jaume Pujol, FSC, Joan Martínez Esquius, Albert Puigdellívol, Ernest Coma, Emili Martínez, Josep M. Nadeu, Joan Calveras, Francesc Rodergas, Lluís Rodríguez, Valentí Calmet, Ignasi Ribas, Josep M.Díaz, Josep Griera, Josep Olivet, Fermí Porta, Ricard March, Lluís Escudé, Lluís Vilà, Ramon Algué, Salvador Jorba, Pau Orrit, i Ignasi Torras.
Férem una recordança d’en Josep M. Singla i Vidal (ACS) que ens va deixar el proppassat dia 4 de setembre. Alguns companys vàrem assistir a les exèquies. Sempre recordarem el Josep M. bon amic de tots, amable i disposat a escoltar i ajudar a tots.
Solsona és una ciutat molt bonica, activa, treballadora, i capital de comarca. Tanmateix, acollidora, amb uns carrers i places, curulls d’activitat comercial. Preciosa per la seva monumentalitat, la Catedral, les tradicions, amb les dues parelles de gegants, les festes, els bastoners, els cavallets, les danses, la seva història i les tradicions, …. El lloc escollit va ser de gran interès, amb molt bona atenció dels que ens explicaven la seva història des dels orígens fins ara.
En la visita a la Catedral, vàrem ser acompanyats pel l’ Il·ltre. Mn. Enric Bartrina, canonge, erudit i bondadós, actual responsable de l’Arxiu Episcopal de Solsona. Va explicar la història de la ciutat, amb les seves vicissituds, la construcció de la Catedral de Solsona, alçada sobre l’antiga església del Monestir Canonical de Santa Maria, consagrada el 1163 i que havia estat precedida per dos temples anteriors, un esmentat al segle X i, l’altre consagrat el 1070. L’església fou començada a construir vers el 1280 pel paborde Ponç de Vilaró. Iniciada per ponent, el 1330 s’enderrocà el mur de tancament de la basílica romànica per a prosseguir la construcció de la nau, però l’obra quedà inacabada.
El 1593 el papa Climent VII creà un nou bisbat a Solsona, a instàncies del rei Felip de Castella, per tal d’evitar la penetració ideològica dels hugonots per la frontera francesa.
El 1623 es reprengueren les obres de l’església; el Capítol contractà el mestre de cases barceloní Claudi Casals que feu l’absis el 1627 i es consagrava l’altar major i la façana de ponent. L’església fou ampliada posteriorment. El claustre romànic, que fou bastit a instàncies del prepòsit Bernat de Palma pel mestre tolosà Gilabert, fou alterat al segle XVIII.
La Mare de Déu del Claustre té una capella on es venera la seva imatge, patrona de la Ciutat. És una talla de pedra de finals del segle XII, considerada una de les escultures més importants del romànic català. Fou feta pel mestre Gilabert de Tolosa. La imatge mesura 105,00 cm. d’alçada, i és de pedra, ennegrida pel pas dels anys.
En el seu conjunt la Catedral és un edifici format en diferents estrats, des del Romànic fins al Modernisme, passant pel Gòtic. Els vitralls donen color a unes parets de pedra, amb els corresponents arcs i vidres de colors, imatges de sants, i un orgue que no vàrem poder sentir. I, el Museu conté elements des de la Prehistòria de la Comarca del Solsonès, fins el Barroc. I, especialment important la col·lecció d’escultures i pintures medievals.
Gràcies, una vegada més al bondadós l’Il·lm. Canonge Mn. Enric Bartrina, inefable historiador i conservador del Museu.
A les 14:00 ens vàrem reunir al “Restaurant Buffi” (Hotel Sant Roc) a la ciutat de Solsona.
El menú constava, el primer plat aperitius i entreteniments, el segon plat a escollir entre pollastre de Canalda al forn amb verdureta o Bacallà al forn amb mussolina d’all i compota de poma; postres variats a escollir.
Tot regat amb el prestigiós “Cava Esquius Gran Reserva Especial” a dojo tal com és tradició. El nostre agraïment a l’amic Joan Martínez Esquius, per la seva gentilesa i generositat. Gràcies, moltíssimes gràcies.
Una vegada més felicitats als nous vells amics organitzadors de la Trobada.
Ignasi Torras i García.