La Trobada que no es va arribar a fer. Vàrem interrompre les trobades després de vint-i-nou anys per culpa de la Covid-19, la pandèmia del segle.
Aquest escrit ha estat fet en Maig 2021. Sembla que la situació actual està, encara que no del tot, gaire bé apaivagada. Quasi tots per aquestes dates estem vacunats. Les previsions són que cap al mes d’Octubre podrem fer l’anhelada trobada, tant de bo.
Primer intent
NOTICIA:
Aquest any es farà trobada, la 29. No és que hagim baixat la guardia.
En Valentí Calmet, l’home de les idees genials li sap greu, com a tots, que ens haguèren de trovar sols pels funerals. Ens ha fer una proposta en ferm:
Trobada a Castelltallat en una masía en la que s’obrirà per nosaltres hi estarem sols, menjador espaiós que permetrà una distancia de seguretat, entre nosaltres de més de 2 metres.
Espai obert, bosc i em totes les mides de seguretat.
És una proposta raonable i curosa i hem accedit. No interrumpirem el ritme anyal de les trobades i ara els que encara hi som tots mantindrem l’esperit.
El dia és el dilluns 26 d’Octubre, al ser dilluns ens permetrà esar sols completamente, a més hi ahurà un espai rservat per les senyores.
Ben aviat us farem seguir el menú (casolà) i altres detalls, localització.preu, etc. També us informarem de les barreres aruitectòniques pels que tenen minvada la mobilitat.
Notícia: Aquest any es farà trobada, la núm. 29. No és que hàgim abaixat la guàrdia.
Al Valentí Calmet, l’home de les idees genials li sap greu, com a tots, que ens hagueren de trobar sols pels funerals. Ens ha fet una proposta en ferm:
Trobada a Castelltallat en el Casal de Castelltallat el qual s’obrirà per nosaltres hi estarem sols, menjador espaiós que permetrà una distància de seguretat, entre nosaltres de més de 2 metres.
Espai obert, bosc i en totes les mides de seguretat.
És una proposta raonable i curosa i hem accedit. No interrompre’m el ritme anyal de les trobades i ara els que encara hi som mantindrem l’esperit.
El dia és el dilluns 26 d’Octubre, en ser dilluns ens permetrà estar sols completament, a més es comptarà en un espai reservat per les senyores.
Ben aviat us farem seguir el menú (casolà) i altres detalls, localització, preu, etc. No hi ha barreres arquitectòniques pels que tenen la mobilitat reduida, ja que es podrà aparcar davant i és a peu pla.rimer
 |  |
 |  |
DESESTIMACIÓ DEFINITIVA
Trobada 29 Amics La Salle 24.09.2020
Abans de res, agrair gaire bé a tots la consideració de contestar-nos, tan en un sentit com un altre.
Vàrem posar el termini molt curt per contestar doncs es tractava també d’una prospecció per copsar com estava l’ambient.
La majoria, fins i tot varen argumentar el seu no, decisió molt comprensiva i que a tots també vàrem contestat de manera particular. De 25 sols 7 han contestat de manera positiva.
Quan se us va adreçar la carta donava la impressió que tot i que el tema de la Covid 19 encara virulent semblava si més no un xic apaivagat, o estacionat. Noi! en pocs dies estem tenint un altre rebrot, una segona onada i les perspectives no pinten bé. Així doncs, malgrat la il·lusió que si havia posat en intentar-ho, hem de desestimar-ho. Hem consultat amb mèdics especialistes en aquest tema i ho desaconsellen. Tot i que el local reunia les millors condicions, obert per a nosaltres sols, amb un aforament de 150 persones, i que tindríem gaire bé una ocupació de sols uns 15. Cal a dir que el nombre permès de reunions és de sols 6 en l’actualitat.
Sentim la “galleda d’aigua freda” pels que ja ho teníem assumit. Ara bé en totes les coses hi ha la part positiva, aquesta està en el nombre de respostes que hem recollit i que demostra l’esperit de continuar fent aquestes trobades. Per la qual cosa s’ ha acordat de manera consensuada que en millorar la situació, doncs esperem que aquesta “malura” estigui aviat superada, tornarem a organitzar la Trobada i en el mateix lloc que os proposàvem. Lloc idíl·lic tal com ens diria el bon amic Ignasi Torras i que queda palès en la carta que ens dirigeix per la trobada el seu fill Ignasi. I que us reproduïm.
Un forta abraçada, repetim l’agraïment a tots els que heu contestat, ha estat una bona consideració pels que desenvolupen la feina. Gràcies.
Carta que ens dirigeix l’Ignasi Torras, fill:
IGNASI TORRAS
Bona tarda, Joan,
Agraeixo el teu correu i la invitació que em fas. No cal que et digui que tot va avançant, però anem fent, amb molt d’esforç perquè el nostre desig és que estigui amb nosaltres, malgrat tot el que això comporta. Se’l veu feliç de poder estar amb nosaltres. Sé que l’estima i l’apreci que teniu cap al meu pare és molt gran i que ell seria el primer de voler ser a la trobada. Era un dia que vivia amb molta intensitat. Les coses, però, ara van per uns altres viaranys força més complicats. Espero que pugueu comprendre la seva absència a la trobada. A Castelltallat, on sou ara, us hi hauria fet un concert d’orgue, n’estic segur. Bach, Cesar Franck, Cabanilles… Els Segadors, el Virolai… Amb Mn. Riubrogent, antic rector d’aquesta parròquia i organista, hi tenia una bona amistat. De petits hi havíem pujat moltes, moltíssimes vegades, i les llargues hores tocant l’orgue no s’acabaven mai. Dos apassionats per la música i l’orgue! Dues emminències, musicals i intel.lectuals! Sé que no exagero… L’Alzheimer, malparit de per si -disculpeu l’expressió, però és així- i cruel, l’ha atacat pel seu punt fort. És així la vida…
Si us he escrit això és per dos motius: d’una banda, per excusar la meva assistència (un dilluns i a l’hora de dinar amb nens a casa que han d’anar a escola es fa francament difícil); de l’altra, perquè a l’hora dels tradicionals parlaments de la trobada, si us ve de gust, ho pugueu llegir a la resta de companys.
Agraït que penseu amb ell i amb la meva família, rebeu una abraçada.