El 6 de Setembre de 2020 es va retre un homenatge a l’Albert per part dels Amics de Joncadella, Amics de La Salle i els amics de la “mili” de l’Albert.
En acabar la Missa, en la mateixa Capella del Santuari se li va fer l’homenatge i també la descoberta de placa que commemora el pas del nostre amic Albert com a President de l’Associació dels Amics de Joncadella.
Tot i que l’acta es va veure reduït per la crisi de la pandèmia que estem sofrint, va ser solmene i exitós. Es van fer diversos parlaments recordant les millores i bona gestió durant el transcurs de la seva presidència, en especial la consecució de les magnífique pintures que decoren el presbiteri realitzat per l’artista manresà, Miquel Esparbé.
Per part dels Amics de La Salle vàrem estar representats per l’amic Joan Martinez Esquius, quí en el seu parlament va recordar la Trobada núm.17 feta a Joncadella l’any 2008 en la que l’Albert ens va ensenyar el Santuari. Ja hi havía l’esbós de les pintures i el desemvolupament del que és pretenia.
Deixem un video d’aquest homenatge. En aquest cas, mai més ben dit, una imatge val més que mil paraules.
Prèviament i abans d’estiu, com és tradicional, es va comunicar el dia que tindria lloc la XXVIII Trobada , de manera que es pogués reservar en temps. Mentre els organitzadors buscarien un lloc adient i abans d’Octubre s’enviaria la convocatòria definitiva.
Així es va fer i es reuniren un mes abans convocats pel Ricard March, eren en Francesc Rodergas, Josep M. Diaz, Joan Vives i Joan M. Esquius. Ens varem trobar amb el handicap que molts del llocs proposats no era possible per diferents motius, al final es va decidir el Mirador del Montserrat de Santpedor, per no allargar-ho més varem pujar aquell mateix dia a entrevistar-nos amb la Maribel (propietària)…tampoc! el dia 5 d’Octubre tenien un parell de casaments. Ara però, en atenció al nostre col·lectiu, va donar-nos la solució en base a sacrificar el menjador habitual, tancant-lo per nosaltres. També varem pactar un bon preu. Una vegada solucionat es va enviar la convocatòria.
TROBADA
A les 10 del matí ens vam trobar en el Museu de la Tècnica de Manresa, tots quedarem gratament sorpresos de la visita,una excelent visita. La guia ens va donar explicacions amb detalls de tot el que si exposa, telers antics i contemporanis, per fer cintes, catifes, fins i tot paracaigudes, maquinaries diverses Recreació de taller de manteniment, oficines de l’època i llibres i registres també de l’època. En Valentí Calmet va buscar i trobar l’assentament comptable corresponent al dia del seu naixement. També història dels grans dipòsits d’aigua que donaven l’abast a Manresa.
Al anar malament de temps ja que la visita al Museu es va allargar, tal como estava previst ens vam saltar la visita al Museu de Geologia Valentí Massachs, anant cap el Parc de l’Agulla a fer un refresc i així poder controlar el temps per arribar al Mirador a les 14.00
En el Mirador varem coincidir tots ja que alguns, els que venien de més lluny ja hi van anar directament.
Les assitentes : Teresa March, Dolors Rodergas, Sra. Ribes, Maria Jorba, Montserrat Diaz, M. Teresa Puigdellivol i els assitents en Ricard March, Francesc Rodergas, Joan Vives, Porta, Salvador Jorba, Lluís Rodríguez, Ignasi Ribes,Julià Jiménez, Valentí Calmet, Ernest Coma, Josep M. Diaz, Francesc Crespi i Joan M. Esquius. Varem totalitzar 19 assistents.
La Trobada d’aquest any ha estat marcada per la mort del nostre benvolgut Josep M. Nadeu, Morí el dia 1, quatre dies abans de la trobada. Els detalls de la Trobada? És convida a visionar el vídeo “una imatge val més que mil paraules” Encara però que en el menjador annexa si estava celebrant un casament i el vídeo va quedar ple de sorolls, tot i els esforços de l’Albert Puigdellivol. El vídeo està editat i publicat pel Joan M. Esquis i aquest es va veure obligat a tallar alguns metres dons l’àudio estava impossible.
Sí que destacarem la benvinguda donada per en Ricard March, anomenant els que no varen poder venir i s’excusaren i anomenant també tots els companys que ens han deixat. Desitjant que l’any vinent podem ser-hi tots. Va deixar per assentat definitivament la presència de les esposes que vulguin venir acompanyar als marits, plenament justificat per les mancances físiques que se’ns van presentant.
Cal destacar l’ intervenció del Valentí Calmet (l’home de les bons idees), en Valentí suggereix cara als anys vinents que no cal buscar un “gran restaurant” si no buscar un restaurant més planer, més casolà (també més econòmic) en el que ens hi podrem trobar més a gust, cantar, fer xerinola, fer el rom cremat, etc. Li agafem la paraula, ell mateix apunta que l’any vinent tal vegada a Fals…ell coneix bé tots aquells indrets. En Valentí va recordar de pas l’absència notòria de l’amic Ignasi Torras, com deia ell, tot un personatge.
En Francesc Rodergas va explicar les circumstàncies que van moure a escollir el Mirador de Montserrat. També molt sentides les paraules de l’amic Ignasi Ribes. En quant les fèmines la intervenció de la Maria Teresa Puigdellivol amb la seva característica “xispa” contagiada de l’Albert o aquest d’ella.
Varem compartir entre tots els cost del ram per l’amic Josep M. Nadeu e.c.s
No es voldriem acabar sense fer palesa la petita decepció del Joan M. Esquius que després de 28 anys li van preguntar quin era l’accés a la web www.amicslasalle.net en Joan podria pensar que ha estat fent un “bona fe” durant 28 anys, per no posar una altre paraula que no quedaria prou bé. En Joan, però, va voler pensar que es va preguntar per broma. Tal vegada sols en Julià Jiménez que sols va venir a la primera trobada i que fins a les tres darreres no es va reincorporar, podia preguntar-ho. Per cert en Ricard ja li va dir que fa 28 anys, en la primera trobada, estava quasi igual que ara… Us recordeu del “famós” Llibre de Trobades i les polèmiques que van generar? pero que a la vegada va donar molta “virilla” en el llarg de varies trobades? La polèmica es va acabar posant la crònica a la Web.
En passat 28 anys, estem tot jubilats, tenim gaire bé temps per tot, perquè no recordar com érem fa 25 anys? El dia de la 25 èna. trobada es va projectar en el Saló de Salle Manresa un breu resumen de les 25 trobades. Recordeu?
L’Albert Puigdelivol i en Joan M. Esquius ens recomanen: Visiteu www.amicslasalle.net – en la pestanya de “Trobades” i trobareu la del dia 5 d’Octubre i totes les altres
Convocatòria a la 27a. Trobada – Septembre del 2018 Com ús dèiem en la preconvocatòria abans d’estiu aquesta trobada serà panoràmica i en plena natura I em vistes espectaculars. Dia: dissabte 6 d’Octubre Hora i lloc de trobada a les 9 en el Carrefour de Manresa (“Punt de trobada” situat a la dreta de la sortida del pàrquing), allí podrem optimitzar els cotxes. Destinació: El Port del Compte, arribarem a les 10.30 Una vegada en el Port del Compte direcció a l’Hotel de pistes, ens agruparem en el gran aparcament que hi ha al darrere del mateix hotel.
Excursió a La Bòfia i Excursió al Mirador de l’Art on deixarem el cotxe en l’aparcament del Refugi. Totes les excursions seran guiades per en Josep M. Díaz i l’Emili Martínez Dinar a les 2 en el Refugi Bages del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Carrer a Pistes s/n Coordenades E 1º 33′ 55.88” N 42º 10′ 17.97”. Les excursions són molt curtes i aptes per a tothom, sense cap problema.
Menú
Plat de Muntanya (cigrons amb cansalada) Especialitat del Refugi o Escudella de Pagès Bacallà a la Llauna o Estofat de vedella. Pastís commemoratiu – Cafè i aigua Cava Esquius Uns vells llops de mar ens oferiran un rom cremat mentre cantem tots plegats “El meu Avi” Preu 15 € Preguem que confirmeu assistència o a través d’ aquest mateix correu @, o trucant a en R. March 617587071, F.Rodergas 687056505, ó J.Vives 686896119. S’ haurà de dir el plat que és prefereix de les dues opcions. Tots els accessos a les excursions seran gaire be a peu de cotxe
La realització: Complint tots els objectius vàrem sortir de Manresa des de el punt de trobada.
Un aspecte important a destacar va ser el magnífic dia en el qual ens vàrem trobar, sol, sense aire i que per trobar-nos ja en el mes d’Octubre podem catalogar el dia com d’excepcional. La qual cosa ens va permetre gaudir intensament dels espectaculars i panoràmics paisatges.
En arribar al Port del Compte de la mà d’en Emili Martínez i del Josep M. Díaz visitàrem “la Bòfia” i “El Mirador del Sastre”.
Ens vàrem agrupar en el Restaurant d’El Refugi. L’ambient , agradable i de germanor com no podia ser d’altra manera. Enguany i assistiran: Ricard March, Lluís Escudé, Lluis Vilà, Salvador Jorba, Maria Jorba, Albert Puigdellivol, Teresa Puigdellivol, Josep M. Diaz, Emili Martinez, Joan Duocastella, Sra, de Duocastella, Lluís Rodriguez, Joan Vives, Josep Griera, Francesc Rodergas, Julià Jiménez, Ernest Coma i Valentí Calmet. 18 en total. En començar i com és tradicional, en Ricard March va anomenar als absents i el motiu pel qual no varen poder assistir. Una novetat d’enguany va ser que es va determinar que a partir d’aquesta trobada estaríem contents també amb l’assistència de les parelles, malgrat que fins ara no havia estat així però s’entén que a mida d’anar-nos fent grans és una convivència i que serà bo que participin també d’aquesta germanor les senyores que vulguin.
Un altra novetat i molt simpàtica, idea del Ricard March, va ser fer un “cremat” amb cantada d’havaneres. Va ser de l’agrat de tothom fins i tot que l’amic Lluís Escudé (el nostre tenor) va demanar que quedés instaurat per cada any si és possible i les característiques del restaurant ens ho permeti. Un altre any però, farem un petit assaig abans que l’Albert ens gravi, a veure si fem millor l’entonació.
Res més, un recordatori pels que ens han deixat de la colla. i rubricant la nostra amistat i germanor vàrem acabar la trobada. Ja estem pensant en el lloc per l’any vinent, s’accepten suggeriments.
16 Setembre 2016 Benvolgut amic, La trobada d’aquest any ja saps que és molt especial. 25 anys de trobades és una fita prou important com per considerar-la com una etapa molt significativa en tots els aspectes. La voluntat de assistir-hi hauria de ser de tots plegats. El programa no varia gaire de la informació que et vàrem enviar el passat 23 de Maig. Dia: Dissabte 22 d’Octubre Hora: a les 10 ja esmorzats Lloc: En el Col·legi La Salle Manresa – C/ La Pau 109-111-Coordenades: N 41º 44.555’ S 001º 50.287’ Els actes és celebraran en el saló auditori – Sala del Centenari La convocatòria es fa extensible als companys de la promoció del 60, serà una magnífica ocasió per trobar-nos amb aquests amics. PROGRAMA D’ACTES Benvinguda Projecció del reportatge “25 anys de trobades”, amb una duració total de 60 minuts dividit ambdues parts. També una part dedicada a la Promoció del 60. Al final de la primera part tindrà lloc un acte d’agraïment. El reportatge recull 2 minuts del més significatiu de cada trobada. Una bona i amena remembrança. En acabar el reportatge, parlaments a càrrec del Gmà. Jaume Pujol i de dos representants de la promoció del 59 i del 60. Seguidament es farà una foto de grup. Presentació del quadre de la Promoció del 59. Es tracta d’una composició de dues fotografies “abans i després”, fotografia de Primer de Peritatge i fotografia al cap de 33 anys. Presentació també del quadre dels 25 anys, presentat pel creador del mateix el nostre company en Josep M. Massegú. Per acabar i com a cloenda estan previstos uns cants. Obsequi a cadascú dels assistents d’un estoig significatiu i personalitzat de la 25 ena Trobada. L’acabament de l’acta està previst per les 13 h. Trasllat al Restaurant “El Mirador del Montserrat” on tindrà lloc el Dinar de Germanor. Hora prevista a les 14 h. Adjuntem informació a part. Preu: 50€ Esperem veure’ns tots plegats. Preguem confirmació. Pot ser a través de correu electrònic o telefònic Ben cordialment,
Lluis Pintado
Francesc Rodergas 687056505
Joan Vives 689521414 =====================================================================
L’HIMNE:
Fa vint-i-cinc anys de les nostres trobades. Any darrere l’altre ens retrobem amb il·lusió. El temps va passant i hem anat teixint aquesta nova vella amistat.
Vells amics d’adolescència Nous amics retrobats Amics, amics per sempre. y que sempre ens retrobarem mentre en quedem dos.
Persones en les nostres vides que ens fan feliços, feliços per la casualitat d’haver-se creuat en el nostre camí
Vells amics d’adolescència Nous amics retrobats Amics, amics per sempre. y que sempre ens retrobarem mentre en quedem dos.
Repeteix
Vells amics d’adolescència Nous amics retrobats Amics, amics per sempre. y que sempre ens retrobarem mentre en quedem dos
El dia 9 de setembre els amics Ricard March Griera i Albert Puigdellívol Vila, ens convocaren a la 23ª Trobada de la 2ª promoció de Pèrits Mercantils del Col·legi la Salle de Manresa. Juntament amb ells, hem assistit Joan Martínez Esquius, Josep M. Nadeu, Francesc Rodergas, Josep M. Singla, Ignasi Torras, Joan Vives, Ernest Coma, Lluís Rodríguez, i Salvador Jorba.
El lloc escollit fou la bonica i monumental ciutat d’Olot, cap de comarca de la Garrotxa a resultes de la divisió territorial de l’any 1936. El terme correspon a una de les fosses tectòniques del pla d’Olot, que es perllonga fins al Puigsacalm. La part septentrional és drenada pel Ridaura i accidentada per la serra de Sant Miquel del Mont, la muntanya de Sant Valentí i la serra d’Aiguanegra, i a l’est per la serra de Batet i les muntanyes, Montolivet, Garrinada i Montsacopa.
En aquest diada -i, des de l’any 1314- es celebra la “Fira Agrícola i Comercial de Sant Lluc – Fira de Dibuix i Pintures”. Tota la ciutat s’aboca a celebrar una de les seves festes més lluïdes; hom s’imagina que és una ciutat festiva i acollidora. Sols per veure la Fira del Dibuix i la Pintura i l’ambient que hi havia, ha valgut la pena assistir-hi. Sota un sol resplandent i el blau del firmament, alguns milers de persones, recorrien els espais i contemplaven els artistes i pintors observant les seves creacions artístiques; vaja, tota una meravella¡.
Molt interessant fou la visita al Museu d’Art Modern d’Olot, instal·lat en un edifici monumental que conserva les millors obres de pintura i escultura de l’escola olotina, les figures de pessebre, les imatges, els “nens-Jesús- nadalencs” i, per tot arreu, la presència de Joaquim Vayreda i Vila (Girona 1843-Olot, Garrotxa 1894) i els seus seguidors, són presents en la immensa col·lecció artística. L’amic Ricard March “olotí d’adopció”, fou el guia excepcional que ens va fer gaudir de la història i de l’art olotí.
En acabar ens vam desplaçar amb els cotxes cap un prestigiós restaurant especialitzat en “Cuina volcànica” on vam celebrar el dinar de companyonia, envoltats de pintures en mig d’un bon ambient.
El divendres dia 24 d’octubre, viatjàrem a Solsona per saludar a l’amic Joan M. Caball, que està delicat de salut. La trobada va ser magnífica, puix que malgrat tot, encara manté viva una memòria de joventut, i la força expressiva i viva per l’art pictòric, que expressa en cadascuna de les seves obres, una de les seves més recents inspirada en les “menines” de Goya.
En conclusió, l’art, l’estima pels amics, i les ganes d’avançar, són una lliçó i un bon exemple per tots nosaltres. Seguidament vàrem dinar junts a l’Hostal del Sol a l’entrada de Solsona.
I.T
Solsona 24 d’octubre de 2015
La 24ª Trobada d’Antics Alumnes i Companys del Col·legi La Salle de Manresa, ha estat una diada magnífica en tot aspecte. Prèviament els companys organitzadors van informar de la ciutat escollida, que era la de Solsona, el dissabte 24 d’octubre de 2015.
Els responsables de la trobada foren els amics Joan M. Caball i Muncunill, solsoní de “tota la vida”, Josep M. Massegú i Bruguera, manresà (resident Solsona) i Joan Vives i Magriñà, manresà. Els convocats assistents foren Gmà Jaume Pujol, FSC, Joan Martínez Esquius, Albert Puigdellívol, Ernest Coma, Emili Martínez, Josep M. Nadeu, Joan Calveras, Francesc Rodergas, Lluís Rodríguez, Valentí Calmet, Ignasi Ribas, Josep M.Díaz, Josep Griera, Josep Olivet, Fermí Porta, Ricard March, Lluís Escudé, Lluís Vilà, Ramon Algué, Salvador Jorba, Pau Orrit, i Ignasi Torras.
Férem una recordança d’en Josep M. Singla i Vidal (ACS) que ens va deixar el proppassat dia 4 de setembre. Alguns companys vàrem assistir a les exèquies. Sempre recordarem el Josep M. bon amic de tots, amable i disposat a escoltar i ajudar a tots.
Solsona és una ciutat molt bonica, activa, treballadora, i capital de comarca. Tanmateix, acollidora, amb uns carrers i places, curulls d’activitat comercial. Preciosa per la seva monumentalitat, la Catedral, les tradicions, amb les dues parelles de gegants, les festes, els bastoners, els cavallets, les danses, la seva història i les tradicions, …. El lloc escollit va ser de gran interès, amb molt bona atenció dels que ens explicaven la seva història des dels orígens fins ara.
En la visita a la Catedral, vàrem ser acompanyats pel l’ Il·ltre. Mn. Enric Bartrina, canonge, erudit i bondadós, actual responsable de l’Arxiu Episcopal de Solsona. Va explicar la història de la ciutat, amb les seves vicissituds, la construcció de la Catedral de Solsona, alçada sobre l’antiga església del Monestir Canonical de Santa Maria, consagrada el 1163 i que havia estat precedida per dos temples anteriors, un esmentat al segle X i, l’altre consagrat el 1070. L’església fou començada a construir vers el 1280 pel paborde Ponç de Vilaró. Iniciada per ponent, el 1330 s’enderrocà el mur de tancament de la basílica romànica per a prosseguir la construcció de la nau, però l’obra quedà inacabada.
El 1593 el papa Climent VII creà un nou bisbat a Solsona, a instàncies del rei Felip de Castella, per tal d’evitar la penetració ideològica dels hugonots per la frontera francesa.
El 1623 es reprengueren les obres de l’església; el Capítol contractà el mestre de cases barceloní Claudi Casals que feu l’absis el 1627 i es consagrava l’altar major i la façana de ponent. L’església fou ampliada posteriorment. El claustre romànic, que fou bastit a instàncies del prepòsit Bernat de Palma pel mestre tolosà Gilabert, fou alterat al segle XVIII.
La Mare de Déu del Claustre té una capella on es venera la seva imatge, patrona de la Ciutat. És una talla de pedra de finals del segle XII, considerada una de les escultures més importants del romànic català. Fou feta pel mestre Gilabert de Tolosa. La imatge mesura 105,00 cm. d’alçada, i és de pedra, ennegrida pel pas dels anys.
En el seu conjunt la Catedral és un edifici format en diferents estrats, des del Romànic fins al Modernisme, passant pel Gòtic. Els vitralls donen color a unes parets de pedra, amb els corresponents arcs i vidres de colors, imatges de sants, i un orgue que no vàrem poder sentir. I, el Museu conté elements des de la Prehistòria de la Comarca del Solsonès, fins el Barroc. I, especialment important la col·lecció d’escultures i pintures medievals.
Gràcies, una vegada més al bondadós l’Il·lm. Canonge Mn. Enric Bartrina, inefable historiador i conservador del Museu.
A les 14:00 ens vàrem reunir al “Restaurant Buffi” (Hotel Sant Roc) a la ciutat de Solsona.
El menú constava, el primer plat aperitius i entreteniments, el segon plat a escollir entre pollastre de Canalda al forn amb verdureta o Bacallà al forn amb mussolina d’all i compota de poma; postres variats a escollir.
Tot regat amb el prestigiós “Cava Esquius Gran Reserva Especial” a dojo tal com és tradició. El nostre agraïment a l’amic Joan Martínez Esquius, per la seva gentilesa i generositat. Gràcies, moltíssimes gràcies.
Una vegada més felicitats als nous vells amics organitzadors de la Trobada.
El dia 9 de setembre els amics Ricard March Griera i Albert Puigdellívol Vila, ens convocaren a la 23ª Trobada de la 2ª promoció de Pèrits Mercantils del Col·legi la Salle de Manresa. Juntament amb ells, hem assistit Joan Martínez Esquius, Josep M. Nadeu, Francesc Rodergas, Josep M. Singla, Ignasi Torras, Joan Vives, Ernest Coma, Lluís Rodríguez, i Salvador Jorba.
El lloc escollit fou la bonica i monumental ciutat d’Olot, cap de comarca de la Garrotxa a resultes de la divisió territorial de l’any 1936. El terme correspon a una de les fosses tectòniques del pla d’Olot, que es perllonga fins al Puigsacalm. La part septentrional és drenada pel Ridaura i accidentada per la serra de Sant Miquel del Mont, la muntanya de Sant Valentí i la serra d’Aiguanegra, i a l’est per la serra de Batet i les muntanyes, Montolivet, Garrinada i Montsacopa.
En aquest diada -i, des de l’any 1314- es celebra la “Fira Agrícola i Comercial de Sant Lluc – Fira de Dibuix i Pintures”. Tota la ciutat s’aboca a celebrar una de les seves festes més lluïdes; hom s’imagina que és una ciutat festiva i acollidora. Sols per veure la Fira del Dibuix i la Pintura i l’ambient que hi havia, ha valgut la pena assistir-hi. Sota un sol resplandent i el blau del firmament, alguns milers de persones, recorrien els espais i contemplaven els artistes i pintors observant les seves creacions artístiques; vaja, tota una meravella¡.
Molt interessant fou la visita al Museu d’Art Modern d’Olot, instal·lat en un edifici monumental que conserva les millors obres de pintura i escultura de l’escola olotina, les figures de pessebre, les imatges, els “nens-Jesús- nadalencs” i, per tot arreu, la presència de Joaquim Vayreda i Vila (Girona 1843-Olot, Garrotxa 1894) i els seus seguidors, són presents en la immensa col·lecció artística. L’amic Ricard March “olotí d’adopció”, fou el guia excepcional que ens va fer gaudir de la història i de l’art olotí.
En acabar ens vam desplaçar amb els cotxes cap un prestigiós restaurant especialitzat en “Cuina volcànica” on vam celebrar el dinar de companyonia, envoltats de pintures en mig d’un bon ambient.
El divendres dia 24 d’octubre, viatjàrem a Solsona per saludar a l’amic Joan M. Caball, que està delicat de salut. La trobada va ser magnífica, puix que malgrat tot, encara manté viva una memòria de joventut, i la força expressiva i viva per l’art pictòric, que expressa en cadascuna de les seves obres, una de les seves més recents inspirada en les “menines” de Goya.
En conclusió, l’art, l’estima pels amics, i les ganes d’avançar, són una lliçó i un bon exemple per tots nosaltres. Seguidament vàrem dinar junts a l’Hostal del Sol a l’entrada de Solsona.
I.T
El divendres 24 d’Octubre 2014 uns companys en representació de tots plegats va anar a Solsona a visitar a Joan Caball Moncunill doncs el seu estat de salut li va impedir assistir a la Trobada que d’enguay a Olot. Es va fer un dinar de germanor en el Restaurant Gran Sol, restaurant que l’amic Joan va escollir per fer la 4ªTrobada en 1995 organitzada per ell. Es va recordar aquella Trobada i vàrem fer un agradable sobretaula.
22ª Trobada La Salle Manresa de la 2ª Promoció de Pèrits Mercantils
Com ja es tradició els amics de la 2ª Promoció de Pèrits Mercantils La Salle Manresa, vam celebrar la tradicional trobada, enguany la vint-i-dosena. Com de costum fou el tercer dissabte dia 19 del mes d’octubre de 2013. Prèviament, amb antelació suficient, ens van convocar per escrit els organitzadors de la trobada, Albert Puigdellívol i Ricard March i Griera.
Uns mesos abans, els organitzadors juntament amb Joan Martínez i Ignasi Torras, van preparar una visita a Castellnou de Bages, amb la Sra. Cecília, guia de turisme que va explicar la història del poble, l’església romànica del segle XI, el museu sobre la guerra civil, els maquis, i el “caracremada”.
Així les coses, el dissabte 19 d’octubre, ens vam aplegar a Manresa a l’aparcament del Carrefour. Salutacions i abraçades. Seguidament, vam emprendre la ruta cap a Santpedor i Castellnou de Bages.
El municipi de Castellnou de Bages, està situat als altiplans estructurals de l’interfluvi del Llobregat i el Cardener, al sud de la serra de Castelladral. Drenat per les rieres de Sant Cugat i de Bellver, afluents del Cardener. El bosc que ocupa un 80% del territori és de pinassa i roure valencià; 183 ha més són cobertes de pasturatges. L’agricultura és de secà, amb predomini dels cereals i recessió de la vinya. Una part del poble és ocupada per urbanitzacions.
L’església parroquial de Sant Andreu, romànica basilical, data del s XI, però fou modificada, el 1671. Castellnou de Bages, es força conegut per haver estat un lloc de pas, durant la guerra civil i els anys quaranta-seixanta del segle passat. L’entorn és preciós i s’hi celebren casaments i excursions per conèixer de prop la església romànica.
Arribàrem a Castellnou, sobre les 12:00 i seguidament va començar la visita a l’església parroquial, admirada per tots els presents, seguint els comentaris de la guia Sra. Cecília, història, antiguitat, l’estil romànic, la importància del lloc, etc. A continuació es va visitar el Museu del Maquis, explicant les vicissituds, el pas de caminants, i persones que fugien de la guerra, finalment es va visitar el cementiri i la persecució i mort d’en Caracremada, i la tomba; al seu redós, la Guia va llegir un poema dedicat a l’últim maqui català.
El company Albert Puigdellívol va iniciar el Pare nostre que va ser seguit amb fervor tots els assistents. (Recordant, també el sogre del nostre amic Ricard March, que a la mateixa hora assistia al funeral a Olot).
A suggeriment del Joan Martínez Esquius, va proposar fer una remembrança dels companys de la Salle, que havien mort. La va llegir l’Ignasi Torras Ens trobem en aquest Cementiri de Castellnou de Bages. Estem en un lloc sagrat que mereix respecte. És un cementiri molt antic, amb plantes i un xiprer que li fa companyia. Tanmateix, és un lloc de record pels que hi són enterrats. Un dia, en un lloc o altre com aquest, també ens hi portaran a nosaltres. Recordem, també aquells amics i companys, Pere Espelt Casals, (+2004), Ernest Guitart Plana, Josep M. Herms Lladó i Josep Solà Nadeu (61 anys – + 30 setembre de 2005. que ens han deixat al llarg dels anys i que ara dormen el son de la pau.
Seguidament ens vam traslladar al restaurant “Cal Segudet” Masia catalana en el terme de Castellnou on s’ha preparat un dinar de caprici “un dinar de pagès”.
Els assistents Joan M. Caball, Joan Vives, Francesc Crespi, Francesc Rodergas, Josep M. Massegú, Josep M. Nadeu, Lluís Rodríguez, Joan Calveras, Salvador Jorba, Ernest Coma, Albert Puigdellívol, Ignasi Ribas, Josep M. Díaz, Lluís Escudé, Joan Martínez Esquius, Ignasi Torras, Valentí Calmet, Josep Singla, i Pau Orrit. En Ricard March, no va venir, degut a la defunció del seu sogre.
Els encarregats de preparar la 23 ª Trobada de la 2a promoció Perits Mercantils La Salle Manresa, són Albert Puigdellívol, Josep Ma Nadeu Riu i Ricard March Griera.
Cal felicitar els organitzadors per haver aconseguit un “espai únic, exclusiu per nosaltres” un lloc que ha fet possible passar-ho d’allò més bé, amb un bon dinar, i fer petar la xerrada, que d’això es tracta. La majoria de nosaltres ja hem passat la barrera dels 70 anys; és una satisfacció a l’alçada de la nostra vida retrobar-nos un any més i tan de bo sigui per molts anys.
De manera que l’esperem amb il·lusió. En donem gràcies a Déu¡
Una forta abraçada dels organitzadors.
Castellnou de Bages, 19 d’octubre de 2013.
Començan per baix, esquerra a dreta: Lluis Escudé, Francesc Rodergas,Salvador Jorba, Albert Puigdellivol,Josep M. Nadeu, Pau Orrit,Josep M. Diaz, Joan Caball, Ignasi Torras, Ernest Coma, Ignasi Ribas, Joan Calveras, Francesc Crespi, Joan Vives, Valentí Calmet, Josep M. Massegú, Joan Martinez Esquius, Lluis Rodriguez i Josep M. Singla
XXI TROBADA DELS VELLS NOUS AMICS Col·legi La Salle – Manresa
El proppassat mes de juny rebíem la comunicació dels organitzadors de la Trobada informant que es celebraria el dia 27 d’octubre. Tres mesos després el dia 4 d’octubre de 2012 rebíem per “mail” la convocatòria a la “21èna Trobada dels Vells – Nous Amics” La Salle – Manresa, signada pels organitzadors, Joan Vives, Francesc Rodergas i Josep Casals.
El punt de trobada era a l’Aparcament del Poliesportiu La Salle Bonanova, C/Sant Joan de la Salle, 20 Barcelona. En aquest lloc i a l’hora indicada ens esperava el Gmà. Jaume Pujol que donava la benvinguda a tots els assistents: Joan Martínez Esquius, Joan M. Caball, Joan Vives, Joan Martínez Vilaseca, Francesc Crespi, Francesc Rodergas, Josep M. Massegú, Josep M. Nadeu, Lluís Rodríguez, Joan Calveras, Josep Griera, Salvador Jorba, Ernest Coma, Albert Puigdellívol, Ignasi Ribas, Ricard March, Josep M. Díaz, Ignasi Torras . L’agenda del dia estava programada acuradament.
A les 10:00 visitàvem el modern Parvulari P3 per a nens i nenes, considerat com un dels millors de Catalunya. El Gmà. Jaume Pujol, va presentar el Gmà. Joaquim Morató, que fou director del Col·legi La Salle de Manresa (1967-1968) durant setze mesos. (Durant la seva estada, va organitzar en un temps record el trasllat de l’antic col·legi del carrer Infants al flamant col·legi al sector de “La Parada”).
El Gmà Morató va dissenyar i dirigir la realització del modèlic Parvulari. Des de l’immens mural intitulat de l’artista ninotaire Pilarín Bayès, mostra escenes de la infantesa que il·lustren l’ideari de l’escola, el treball en equip, l’aplicació i l’estudi. En el transcurs de la visita explicava l’orientació de les taules, cadires, mobiliari, tot de fusta, el color de les parets de tons suaus, per afavorir la llum. Cada alumne té assignat el seu espai. Endemés, les modèliques instal·lacions d’esbarjo i recreació. Tot allò que pugui ajudar als alumnes a estar concentrats en l’estudi i sentir estima per la seva aula; pertot es nota ordre, amb les pertinences de cada alumne al seu lloc. Oïm música de fons: la música ajuda als infants, però ha de ser l’adequada, com ho és la música del barroc, de Mozart i Vivaldi, que transmet pau i joia, mentre treballen en silenci. A dos quarts de dotze finalitzava la primera visita que va complaure a tots mentre expressàvem el nostre agraïment i ens acomiadàvem del Gmà. Joaquim Morató.
Seguidament ens dirigíem al Campus La Salle de la Universitat Ramon Llull establerta l’any 1990 i aprovada pel Parlament de Catalunya el 10 de maig de 1991. Fundada per la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull, l’Institut Químic de Sarrià, la Fundació Blanquerna, l’Enginyeria i Arquitectura La Salle. El director, Gmà Miquel Àngel Barrabeig Dols explica que en el decurs dels anys ha integrat les institucions Observatori de l’Ebre, ESADE, Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés, Institut Universitari de Salut Mental Vidal i Barraquer, Institut Borja de Bioètica, i TSI Turisme Sant Ignasi. Tanmateix, l’Escola Superior de Disseny. Imparteix les especialitats: Enginyeries TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació), Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, International Busines Program-Grau en Direcció d’Empreses Tecnològiques. Actualment ofereix 46 titulacions, i a partir del curs 2007 ofereix estudis de postgrau oficials dins el marc de l’Espai Europeu d’Educació Superior.
De la visita i comentaris que ens ha ofert el Director Gmà. Miquel Àngel, d’aquesta flamant Universitat, es constata l’avenç en l’ensenyament amb instal·lacions, material i tecnologia, de la major eficiència i qualitat.
En acabar la visita que ha resultat molt interessant, sobre les 14:00 ens reunim al restaurant del col·legi pel Dinar de la Trobada, que presideixen els Gms. Jaume Pujol i Miquel Àngel Barrabeig, amb l’assistència dels presents a la Trobada, havent rebut algun comunicat d’aquells que no els ha estat possible. El menú consta d’aperitius i entreteniments. 1). Amanida de llagostins amb cloïsses amb vinagreta de mel. 2). Entrecot de vedella a la “bordelesa” amb verdures a la graella. Postres. Profiteroles amb fons de melmelada de fruïts del bosc. Tot plegat regat amb el Cava Martiesquius (a dojo obsequi tradicional) amb el qual hem pogut brindar una vegada més –i, son vint-i-una- gràcies a la generositat i estima del nostre bon amic Joan.
Durant el cafè els assistents van explicar les novetats des de l’any passat, felicitant i agraint als organitzadors de la trobada, Joan Vives, Francesc Rodergas –presents- i Josep Casals, que no ha pogut assistir. Tanmateix, agrair l’acolliment als Germans de La Salle. Fora l’estança ens acomiadàvem amb el “Cant dels Adéus”.
El dia 14 de setembre rebíem per e-mail la convocatòria a la Trobada de Nous Vells Amics – La Salle Manresa. Encara que sembli impossible és la Vintena Trobada consecutiva des la primera: aquell llunyà divendres dia 17 d’octubre de 1992 a “Can Amat Paradís”. I, sembla que era ahir ….
Així les coses, el dissabte dia 22 d’octubre de 2011 empreníem la ruta de bon matí, per la carretera C-55 direcció Solsona i abans d’arribar a la capital d’El Solsonès, giràvem a la dreta fins a Sant Esteve d’Olius. El trajecte se’ns va fer curt. Bé però, que ens vàrem despistar i seguírem camí enllà un parell de quilòmetres –hi érem, però no ho vèiem- em venia pel cap un passatge bíblic semblant. Seguírem poc més enllà i ja hi érem! a les 9:15 h.
Els primers en arribar, just baixar del cotxe –el Ricard, l’Albert i aquest cronista- vam tenir la sensació de silenci i la meravella de la Natura. Dins la solitud de l’entorn, el bosc de pi roig, trencat per la remor de l’aire i les fulles. I la música –feta de silenci- que invitava a gaudir de la natura amb tots els colors del verd i el cel blau d’un matí tardoral de sol rutilant, i la majestat que imposa l’església parroquial del segle XI.
En arribar ens esperava el Josep M. Massegú i la seva esposa Sunssi Blanch. Les primeres salutacions, mentre seguíem la llista d’assistents: Ricard March, Albert Puigdellívol, Ignasi Torras, Joan Martínez Esquius, Salvador Jorba, Josep M. Nadeu, Ernest Coma, Josep Casals, Josep Griera, Ignasi Ribas, Joan Vives, Francesc Rodergas, Valentí Calmet, Josep M. Díaz, Joan M. Caball, Pau Orrit. L’amfitrió Josep M. Massegú i Bruguera, ens rebia amb joia mentre la Sunssi procurava tots els detalls preparant l’esmorçar. Des de fa anys resideixen a l’antiga Casa-Escola d’Olius a tocar la l’església parroquial.
Asseguts a taula el Josep M. expressa la satisfacció pel retrobament amb els amics i companys d’escola, a l’entorn de la taula ben parada. Som hostes privilegiats, impressionats per l’art, l’expressió i els colors que ens envolten; pertot traspua bellesa en un espai amable i acollidor. I, a esmorzar toquen!. Asseguts, tastem i repetim, el pa amb tomàtec, la botifarra negra, la xistorra i la botifarra blanca estaven d’allò més bò. I la coca de Solsona, la “millor coca” en opinió de tots. Tot regat amb el cava reserva brut nature J.M.Esquius, l’aigua i un bon cafè, (i algú/ns exempt/s de menar l’automòvil, proven alguna copa). I, unes paraules dels convidats, per agrair la magnífica acollida del Josep M. i la Sunssi.
Ja a fora de l’estança fruïm del sol, la natura, el cel blau, i l’entorn monumental. En Josep M. Massegú ens explica les característiques del municipi d’Olius, que conserva el caràcter de ruralia de Solsona. Canvià però la seva fesomia els anys 1960/1970 amb el desenvolupament de la urbanització “Pi de Sant Just” situada a la carretera de Manresa 2 quilòmetres abans d’arribar a Solsona. En aquest espai existeix una important zona residencial d’habitatges unifamiliars, i una petita zona industrial, ocupada inicialment per una fàbrica que dóna feina a treballadors de Solsona i de la rodalia. Tanmateix, el municipi conserva moltes cases de pagès tradicionals, dedicades a l’agricultura. Al nord del terme vora el
Cardener i la carretera del pantà de La Llosa del Cavall, embelleix el paisatge l’església parroquial de Sant Esteve, consagrada el 1079, d’una sola nau amb volta de canó i presbiteri alçat; a sota hi ha la Cripta coberta d’una volta ògival damunt de columnes amb capitells senzills. En aquest recinte sagrat s’ha realitzat un sanejament auster que no desdiu la qualitat, essent admirat pels visitants. Tanmateix, ha acollit la litúrgia i celebracions de casaments. Com altres temples, l’església va ser profanada durant la maltempsada de l’any 1936; no es va escapar d’aquells que destruïen allò que no els agradava o, qui-sap si els agradava per vendre’s-ho.
A fora ens explica les excavacions iniciades fa més de vint anys per arqueòlegs que han trobat restes de temps remots, havent estudiat acuradament l’espai i delimitat amb fites, per estudiar els pous. En aquests moments, està pendent d’adecentar i protegir alguna sitja per mostrar-la als visitants. Seguidament ens adrecem al Cementiri modernista, obra de Bernardí Martorell i Puig (Barcelona 1870-1937) construït l’any 1916. A remarcar els “tocs gaudinians” que poseeix. Probablement degut a la inspiració en l’obra de Gaudí, qui-sap si a proposta del propietari o bé a gust de l’artífex. En tot cas però, únic i magnífic!.
En acabar s’han efectuat fotografies per recordar la primera part de la festa. I, com ja és propi, el/s fotògraf/s estava/en pendent/s del nom “Lluíssssss” corejat per tots, i així amb el rictus que s’obté d’aquesta onomatopèia, ens farà sortir a la fotografia més joves i somrients.
I, com sigui que portem una lleugera desviació horària, remprenem els cotxes vers la carretera de la Llosa del Cavall, camí de Sant Llorenç de Morunys. El viatge se’ns fa curt quan de sobte –oh meravella- contemplem la immensitat de la Vall de Lord i el pantà de La Llosa, amb molta aigua. No tan plè però, com ara fa dos anys. Prova irrefutable de la falta de pluja, que tant ens convé!.
A les 12:15 h arribem a Sant Llorenç de Morunys, a l’aparcament a l’entrada de la vila. Anem tot seguit a l’església parroquial dedicada al màrtir Sant Llorenç. Ens rep el Sr. Enric membre de l’Associació Cultural de la Vall de Lord, que ens explica abastament la història i la tradició des de l’any 910, on hi havia un monestir benedictí, que fou des de l’orígen el centre d’espiritualitat de la Vall de Lord, que rebé donacions comtals, a causa de la devoció. El 1019 mor l’abat Llobató, el bisbe Ermengol amb la comtessa Ermessenda i el comte Berenguer Ramon I, l’uniren a Sant Sadurdí de Tavèrnoles perquè hi introduís la regla benedictina. Durant els segles XII i XIII, el priorat tenia un prior, quatre comunitaris i dos preveres. El 1297, per un pacte entre el vescomte de Cardona i el monestir, s’edificà i fortificà la vila de Sant Llorenç en condomini amb el monestir, que esdevenia la seva parroquial. El monestir es beneficià molt de la prosperitat. El 1592 el papa Climent VIII el secularitzà i uní les seves rendes, amb les de Sant Sadurní de Tavèrnoles, al seminari tridentí de la Seu d’Urgell. Fins que l’any següent en crear-se el nou bisbat de Solsona, els seus bens passaren a la nova diòcesi i el bisbe restà amb el títol de prior perpetu de Sant Llorenç.
Conserva l’església del segle XI, de tres naus, covertes posteriorment amb voltes, tot molt modificat i, en l’actualitat, la majoria de parets han estat restaurades, sobressurtint la pedra amb alguna inscripció en un carreu, atribuida al segle IX i restes de pintures murals del segle XIII. És monument històric-artístic des de 1976. Conserva el retaule de l’Esperit Sant, de Pere Serra, el campanar de 1567-75. Restes de l’altar major barroc, i un retaule gòtic, dedicat a Sant Joan Baptista i Sant Miquel, restituït recentment. La joia però, és la capella de la confraria de la Mare de Déu dels Colls, digne exponent del més gran escultor del tardobarroc català, Josep Pujol i Juhí que va néixer l’any 1734 a Folgueroles (Osona). Morí i fou enterrat a Sant Llorenç el 22 de juny del 1809, en el cementiri que ocupava el pati del claustre del monestir, colindant amb la susdita capella dels Colls. Aquesta capella és una joia fantàstica, preciosa i digna de visitar, que impacta per la majestuositat, decoració i expressió de les figures.
La vila és municipi del Solsonès, al centre de la vall de Lord, a la dreta del Cardener. L’agricultura es limita a l’horta, a secà (blat, ordi, civada, llegums, etc. La ramaderia, hi ha bestiar boví, oví, i, sobretot porcí). Produeix embotits. Fou important centre de fabricació de drap de llana (drap piteu, heus aquí l’orígen del nom popular de la vila). La vila fou incendiada i cremada per Antoine Rotten el 1823.
La visita que havia començat a les 12:10 h va acabar-se a les 13:35 h. Seguidament, l’Ignasi Torras ens va explicar el funcionament d’un orgue de tubs, com és el de Sant Llorenç. Ens va entregar un croquis que il·lustra en secció la disposició d’un orgue: la consola, teclats, transmissió, classes de tubs, de fusta, de metall; disposició dels registres, cadascun amb un timbre i sonoritat pròpia. La visita completíssima amb molta informació resumida. Pendents de l’horari de dinar, he interpretat diverses peces del barroc italià, francès i alemany, de Domenico Zipoli, Hans Leo Hassler, Louis Nicolas de Clérambault, per a dos teclats manuals, sense pedaler (aquest orgue no disposa de teclat pedaler per falta d’espai). Finalment va improvisar sobre “El Cant dels ocells” i el “Ball de l’Àliga de la Patum de Berga”. I, a l’entonar amb l’orgue els himnes a Sant Joan B. de la Salle: Gran siervo del Señor, i Apostol de l’Ensenyança, tots els companys es van cantar, acabant amb el Virolay a la Mare de Déu de Montserrat, cantat fervorosament.
Seguidament vam emprendre el viatge cap restaurant Les Fonts del Cardener que ens van servir un esplèndid dinar a base de dos plats d’entrants: Fred d’amanida amb pernil i embotits; i Calent, amb croquetes i canalons. El segon a escollir entre les 5 varietats ofertes, segons llista. Per postres: Pasta de full amb fruites; (una delícia). I cafè. Aigua mineral. I Cava Reserva Brut Nature J.M. Esquius, a dojo.
Han justificat l’absència o impossibilitat d’assistir, per e-mail: Lluís Vilà; Lluís Escudé, amb motiu de la celebració amb tota la família, dels 95 anys de la seva mare.- Emili Martínez Ballester, no pot venir el dia 22, per trobar-se lluny d’aquí.- Joan Calveras és a visitar al seu net a Palma.- En Lluís Rodríguez, per intervenció de cataràctes, avui 22. (Sort Lluís) Tots ells “estan amb nosaltres” i els desitgem salut i sort a ells i a la Família; i fins a l’any que ve si Déu vol¡.
Durant la sobretaula i cafè, es va cedir la paraula a tots, seguint l’ordre de la situació en taula. L’Albert Puigdellívol (prolífic acuditaire) ens va explicar acudits del seu escollit repertori (publicats i/o per publicar). En Ricard March, expressava la satisfacció per l’interessant ruta cultural, i sobretot pels que hi som. L’Ignasi Ribas, satisfet a gust, per la trobada i per retrobar el Josep M. Massegú. En Josep Casals, molt satisfet; ara que s’ha restablert a viure a Manresa, espera veure’ns més sovint.- En Salvador Jorba, felicita tots per retrobar-nos.- Joan Vives diu “sempre assistir-hi és quan serà millor”. Francesc Rodergas “s’adhereix assistir; quan no, és perquè no”.- Valentí Calmet, diu: 1r. “la culpa/mèrit” és del senyor d’aquí (assenyalant el Joan Martínez). 2n És dels homes feliços; l’acaben de nomenar Jutge de Pau de Fonollosa. 3r. Emocionat pel cant del Virolai, remembrança de la seva mare (acs). L’Ernest Coma, diu: “tot i no tenir-ho fàcil s’ho combina”. Recorda que amb el Torras, i el Massegú –que eren veïns- cantaven a la Capella de Música. En Josep M. Díaz, opina que no cal preocupar-nos pels que no venen mai …. En altre ordre de coses, repensa la proposta d’anar en globus.- El Joan M. Esquius, diu 1r. Està joiós perquè el 30.12.2010 nasqué el primer net; 2n Content del Josep M. Massegú que va respondre a la seva persistència.- Joan M. Caball, manifesta: Gràcies a tots “nosaltres” per l’amistat.- Josep Griera explica la defunció de la seva mare als 93 anys: “hem de viure el present i intensament”. Josep M. Massegú: “deslligar el passat i el present: no té bons records”. Quan a la Salle, hi ha treballat molts anys. Josep M.Nadeu, està prou satisfet; és dels que ha assistit a totes les trobades; que hi puguem ser tots.- En Pau Orrit, està content d’estar aquí i, fins a la propera !!.
Finalment, els encarregats de la XXI Trobada són Josep Casals, Joan Vives i Francesc Rodergas. (es dóna per suposat que serà el 21 d’octubre 2012).
A la sortida, a les 17:45 un grup ens arribàrem a les fonts del riu Cardener, que per cert, hi baixava poca aigua. La tarda s’enfosquia cobrint els cims d’aquelles muntanyes venerades. El Llobregat rajava poquíssima aigua. Probablement que a l’hora de redactar aquesta crònica, deurà baixar una mica més ple.
Quant el Llibre de Trobades (idea de Valentí M. Calmet i Lluís Escudé) ningú va proposar la lectura de la crònica de la passada trobada. No obstant pel que fa al Llibre de Trobades es pot veure amb tota facilitat des de casa, puix que des de la primera trobada de l’any 1991 fins a la d’avui de 2011 espot visionar a la Web de www.amicslasalle.net com també el vídeo resum de cada trobada. Si però, que hagués anat bé per recollir les signatures de cadascun dels assistents.
Cal deixar ben palès, per bé que l’Ignasi ja ho va expressar en les seves paraules al finalitzar l’esmorzar, el reconeixement i agraïment a l’Albert Puigdellívol per les botifarres; quant a la coca, amanides, servei, “gotes” pels no conductors, i acollida a la Família Massegú-Blanch, en Joan M. Caball que ens va oferir una sabrosa llonganissa de Solsona i, en Joan, com des de sempre, el cava riquíssim i fresquíssim al punt.
Tothom amb la seva actitud es va mostrar profundament agraït i sobretot, amb l’amic Ignasi, que ens va delectar amb el petit recital a l’orgue. en aquest cas
