19ª – 2010 – Sant Sadurni d’Anoia Restaurant La Garrofa
XIX TROBADA – A SANT SADURNI D’ ANOIA
Trobada La Salle 2010 – dissabte dia 23 d’octubre de 2010.
A la vista que ningú no donava senyals per la trobada anual, en Joan Martínez i Esquius “el Joan d’Olesa” va proposar trobar-nos alguns de la colla per concretar dia i hora. Vam estar d’acord en què ell gestionaria la visita a una cava de producció reduïda, i una de les més grans -Caves Codorniu- ambdues a Sant Sadurní d’Anoia,
Seguidament el dia 29 d’agost va enviar la convocatòria a tothom de la XIX Trobada a Sant Sadurní d’Anoia el dissabte dia 23 d’octubre de 2010. Tanmateix, explicant la ruta per l’Autopista AP2 (Barcelona -Tarragona) sortida 27 Sant Sadurní d’Anoia – Subirats. I, a la primera rotonda a la dreta, sortida a Sant Sadurní d’Anoia Sud-Renfe – Freixenet. Punt de trobada a l’aparcament de l’Estació, havent esmorzat a les 10:00 hores, per emprendre el camí cap el centre de la vila per visitar les caves.
- El dinar serà sobre les 14:00 hores en una Masia. El preu resultarà a ( 28€ + 4 € de l’entrada a Codorniu) 32,00 euros i serà a base de plats de cuina catalana de qualitat “com de casa”.
- La data màxima d’inscripció és el dia 10 d’octubre, i es podrà fer per correu electrònic a amicslasalle@gmail.com , per SMS o per correu tradicional a Ignasi Torras, Albert Puigdellívol, i Ricard March.
El dissabte dia 23 d’octubre de 2010, després de les abraçades i encaixades de mans, a l’aparcament de l’estació de Sant Sadurní, a les 10:10 hores, empreníem la ruta per visitar les Caves Berral i Miró. Es tracta d’una empresa fundada l’any 1929 per Joan Miró i Galofré que fou alcalde de Sant Sadurní on hi va residir part de la seva vida, traslladant-se a viure a Barcelona, tant la casa com les caves son propietat de la família Miró. Les caves fa molts anys que estan arrendades, allí s’elaboren els caves d’en Joan. La cava està situada a la Plaça de Manuel Raventós, en un edifici modernista de traça senzilla projectat per l’Arquitecte modernista César Martinell i Brunet (Valls 1888-1973) arquitecte que va col·laborar amb Antoni Gaudí en el projecta de la Sagrada Família, em construccions singular i de renom pel Camp de Tarragona, Arenys de Mar i Sant Cugat. A la part superior de la façana llueix el nom “Xampany Noya”. Es considera que aquesta és la única senyal, remembrança de la denominació usada anys enrere. Puix que Champagne és el nom d’un producte francès. I els francesos no permeten l’ús d’aquest nom, ni que sigui catalanitzat (X) Sota la plaça i carrers de l’entorn hi han les caves.
Val a dir que el Joan Martínez Esquius és sentia com a casa a la “seva terra d’adopció”. Amfitrió dels amics de jovenesa, investit cavaller del ví, mentre explicava què és el cava; què és una cava. Amb convenciment però, potser un xic emocionat, mentre agraïa un dels companys que el seguia fil per randa, quan li recordava o s’interessava per algun detall o pregunta que aquell ja sabia. Vaja, que per això havíem estudiat junts¡.
Cava Berral i Miró és doncs, una cava modesta en la dimensió, i tanmateix, gran en el producte. Especialitzada en l’elaboració de caves de artesanals i de qualitat, en producció reduïda. Hom que no havia estat mai en una cava, considera recomanable la visita per molts conceptes, baixar sota terra, contemplar aquelles llargues galeries soterrànies. De pensar que aquell fruït de la terra serà transcendent en múltiples celebracions joioses, amb la família, amb els amics ….
Tots pendents a la lliçó magistral del Joan d’Olesa, que explica el procés d’elaboració del cava: Omplir les ampolles amb ví de qualitat, a Catalunya és el resultat de la mescla de raïm de tres varietats: macabeu, xarel·lo i parellada. Tanmateix, amb inclosió de determinats llevats i sucres per provocar la segona fermentació del vi.. L’ampolla és tapa hermèticament amb tap corona. Fins aquí és el que s’anomena “tiratge”. Seguidament les ampolles tapades es baixen a les caves sota terra, i es situen de cap per avall en els pupitres de manera que es puguin remoure -abans aquesta operació es feia manualment- ara es remouen amb volums preparats amb cabuda de 840 ampolles. Aquesta operació situa a les “mares” cap per avall, a tocar del tap de corona, havent-hi però una càpsula de plàstic asèptic de manera que el líquid no toqui directament en el tap metàl·lic. El fet de situar-se cap per vall es per aconseguir que les mares del vi que genera aquesta segona fermentació puguin, per decantació, situar-se cap al coll de l’ampolla per posteriorment congelar el coll de l’ampolla i poder treure el tap de gel on hi van ocluides les mares o impureses, aconseguint d’aquesta manera la clarificació, sense necessitat de cap filtratge que minvaria els carbònics naturals adquirits durant el procés. De manera que la mateixa ampolla que estat gestant-se durant més de nou mesos sota terra és la mateixa que després es serveix a taula. Tot aquest procés es denomina “Mètode Champagnoise”.
Les ampolles de vidre gruixut arribaran a les mans del consumidor final, per això han de tenir la resistència necessària per suportar les sis atmòsferes de pressió que hi haurà, fins que no acabi el procés en les caves. Abans però s’efectua el desgorjat, és a dir la substitució dels taps corona pels de suro, i seguidament, l’etiquetatge i envasat per a la seva comercialització.
En sortir de visitar les caves de l’amic Joan, ens va obsequiar a cada un amb una ampolla del seu “Cava J.M. Esquius Brut Nature Reserva Especial”. Gentilesa del nostre amfitrió, amic i company des de sempre. Gràcies. Moltíssimes gràcies.
Seguidament visitàrem les Caves Codorniu amb antecedents històrics des de l’any 1551. Considerades com de les més importants del món, de fet en el seu àmbit son las mes grans i importants del mon. Jardins i edificis meravellosos, els quals destaquen pel seu gust i proporcions, i sobretot, per l’arquitectura modernista, projectada per l’arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch. Són tot un encant de meravella, les caves declarades Monument Nacional. Avui dedicades Museu. Tanmateix, els edificis de l’entorn, l’arbre mil·lenari monumental, testimoni del temps i de múltiples pactes i acords; hom imagina els captards d’estiu, contemplant els estels … Just a l’entrada ens van mostrar un audiovisual que il·lustra la història i l’origen de les caves familiars amb 460 anys d’història i de treball.
Per no repetir dono per reproduïdes les explicacions didàctiques del Joan a “la seva cava”. Només que aquí hi ha pertot la grandiositat, la monumentalitat, el museu, i la visita a una part de les caves (hi han 30 kilòmetres de cava) a peu i amb el trenet. Reconeixent però la gentilesa de l’hostessa Elia Santamaria, que es considerava, segons ella mateix, com la “més novata” de la casa, però molt ben documentada i amable en tot moment. Finalment, la degustació de cava rosat i cava brut nature, un detall magnífic, molt bo per prendre amb precaució. Per això és recomanable prendre’l a gust, sens cap altre licor o vi i al cap de mitja hora, no hi ha problemes per agafar el cotxe. (Per entendre’ns)
Seguidament ens vàrem traslladar al Restaurant La Garrofa, de l’ Avinyonet del Penedès, a 6 km. de Sant Sadurní. Presidia l’estança la icona del “germà de la Salle”, obra de l’amic i artista Joan M. Caball i Moncunill, de Solsona, el qual no pogué assistir a la trobada, per una coincidència d’una celebració familiar. (El seu art hi fou present¡).
Mentre esperàvem el dinar, es va parlar del Llibre de Trobades, que segons es va dir, ha quedat demostrat que no funciona i va es va nomenar per unanimitat com a Cronista dels “Nous Vells Amics” l’ Ignasi Torras. (Bé, això d’unanimitat, és amb una excepció: la del sotascrit). Tant és així que ni em vaig adonar que es parlava d’allò acordat, ni menys que es demanés el vot a cada un dels presents a taula).
L’àpat fou esplèndid i copiós, a base de diversos entrants, amanides, i embotits. El plat solemne cadascú podia a escollir un d’entre els quatre que proposaven. Tot plegat, amb el Cava Reserva Especial J.M. Esquius, brut nature a dojo¡.
Abans de postres i el cafè en Joan i el sotascrit van informar del Centenari de la presència dels Germans de la Salle a Manresa; que s’havia parlat amb el Gmà. Jaume Pujol (Ambròs) per participar el diumenge dia 9 d’abril de 2011 “Festa de l’Ex-Alumne”. En l’ocasió única -100 anys- “es faria un reconeixement a la seva persona i també com a símbol del que representa per a nosaltres ésser l’únic Germà del qual tenim el privilegi d’estar entre nosaltres. Per la qual cosa ja s’ha fet el primer pas de copsar aquesta possibilitat amb el propi interessat; i, el segon, d’entrevistar-nos amb en Francesc Antón, actual Director de Col·legi La Salle el qual, no sols ens va donar el seu vist i plau si no que se’ns va oferir de manera total i absoluta per ajudar-nos en allò que ens fes falta”. A mitjan març 2011 es farà arribar la convocatòria. “Reserveu aquest dia”.
A banda, es va parlar de la XX Trobada, que amb probabilitat serà el dia 22 d’octubre de 2011. Mentre, també, s’ha designat una comissió formada per Valentí Calmet (company d’idees brillants) per encarar el XXè aniversari de les trobades, però demana un ajut reforçat, per ser una trobada especial, aquest suport estaria format per Ricard March, Joan Calveras, Ignasi Ribas i Josep M. Nadeu.
En el transcurs del dinar es va informar dels companys que havien justificat l’absència, i dels que fa temps no en sabem res. No oblidàrem aquells que en el decurs dels anys ens han deixat i són al cel¡. (Ernest Guitart, Josep Solà, Pere Espelt, que en pau reposin)
La jornada fou esplèndida en tots sentits. Vam conèixer l’elaboració del cava efectuat artesanalment amb totes les garanties, controlades pel Consell Regulador. I, alhora “El Penedès” una comarca meravellosa, de persones amables i acollidores, de paisatges esplèndids, on la terra somriu amb els ceps fruitant el raïm del qual brollarà el bon ví que alegra el cor de l’home¡.
En Joan Martínez Esquius va presentar i mostrar la web www.amicslasalle.net que va crear, projectant-la en pantalla des de el seu ordinador. És dedicada exclusivament a nosaltres. Una vegada observada la vam trobar magnífica i interessant. Gràcies¡ Moltíssimes gràcies. Recomanable veure-la amb atenció continguda. Tot és recomanable, però no oblideu -consell del Joan- observar l’apartat “Reculls”.
A les 18:15 es va acabar la Trobada amb el “Cant dels Adéus” conduït per l’ Ignasi Torras i cantat per tots els assistents: Ramon Algué Pujol, Valentí Calmet Piqué, Joan Calveras Rubiralta, Ernest Coma Esplugas, Josep M. Díaz Solís, Salvador Jorba Quer, Ricard March Griera, Joan Martínez Esquius, Josep M. Nadeu Riu, Albert Puigdellívol Vila, Ignasi Ribas Berenguer, Ignasi Torras Garcia, i Joan Vives Magriñà.
Ignasi Torras i Garcia.
Manresa, 23 d’octubre de 2010.
18ª – 2009 -RajadellRestaurant El Raguer
XVIII Trobada Antics Alumnes La Salle – 17 d’octubre del 2009
Els preparatius per a l’organització de la XVIII van començar el dissabte dia 13 de juny, en un encontre en què “el Joan d’Olesa” en Joan Martínez i Esquius, vingué a Manresa per explicar la seva proposta a alguns companys de Manresa: Joan Vives, Ricard March, Josep Maria Nadeu, Ignasi Torras i Albert Puigdellívol. La reunió fou al Restaurant “Els Noguers”. Va explicar que aquest any es compleixen els “50 anys de la Segona promoció de perits mercantils La Salle (1955-1959)” Es tracta d’una celebració jubilar única, irrepetible. Cal reconèixer que el Joan és expert en relacions públiques, i volia saber la nostra opinió i la nostra disposició a col·laborar. Caldrà avisar a tots els companys, contrastant adreces, posant èmfasi en aquells que venen de tant en tant. I, tanmateix, que a la trobada compti amb la presència d’En Jaume Pujol i Bardolet (germà Ambròs FSC). Recordem que fou responsable educatiu dels cursos 1955, 1957 i 1959. (Un altre germà responsable, fou Joaquim Bach Esteve -germà Joaquim, FSC- els cursos 1956 i 1958 que va morir fa uns 15 anys). En principi es fixa la data el dia 17 d’octubre, dissabte.
Per presentar propostes, el Joan Martínez Esquius exposa un programa que com a novetat constaria de dues parts, la primera esmorzar als voltants de Manresa, i la segona el tradicional dinar en un restaurant. Abans de dinar es faria entrega d’un record o placa commemorativa a l’actual Col·legi La Salle, al sector de La Parada (lloc desconegut per alguns de nosaltres, sobretot els no residents a Manresa). També es va fer notar que seria molt bonic trobar un lloc ideal a l’aire lliure per esmorzar, fora de Manresa. Tot això comportaria uns desplaçaments, enllaçar horaris, combinar la visita a l’actual col·legi, pensant, però, que seria en dissabte, i quí sap si hi haurà algú per rebre’ns. Alguns podrien venir només al dinar, etc. Hom creu que podria resultar una mica complicat. I, finalment, dinar a un restaurant.
Es va debatre amb els reunits, completant detalls i exposant idees, tals com l’hora d’esmorzar, i què més fer per esperar l’hora de dinar. En Ricard March va oferir casa seva, convidant a tots a esmorzar. Unànimament vam estar d’acord, puix que a l’entorn de la “Masia March” hi ha el bosc del Suanya. Després de l’esmorzar una caminada curta, a l’entorn de La Masia Suanya, la Capella de Santa Sussagna, la font del’Arrel, etc.
El Joan d’Olesa li semblà que per ambientar la celebració, proposaria a Joan Caball, de Solsona, dibuixant expert, de color viu, traç segur i fina ironia, per trobar una proposta artística, per assenyalar l’orientació de la “Masia March” (en la cruïlla del camí de Salelles al Suanya) a tocar de la Riera de Rajadell i al bosc homònim. Tot l’espai és conegut, ja que en la nostra minyonia hi havíem jugat vegades. Es va quedar en què l’Ignasi Torras contactaria amb Joan Caball, per explicar el sentit de la celebració. Però que, seguidament, seria el Joan Martínez qui li comentaria alguna proposta, i entre els dos, definirien el projecte.
Quant el dinar es van suggerir diversos noms de restaurants. Finalment es va escollir tres per demanar pressupost, situats, un a Santpedor, i dos a Rajadell. I, referent a la placa commemorativa, es va exposar una altra idea. Una placa a la nova escola com ha quedat exposat, no es veu massa viable; no coneixem, ni ens coneix ningú. El Joan Martínez, va pensar una altra idea: encarregar un quadre de ceràmica a les monges del Monestir de Sant Benet de Montserrat, i lliurar-la al germà Ambròs, com a representant de l’institut lasalià. Tanmateix, és una personalitat reconeguda i estimada en tota la institució. Aquesta proposta fou molt celebrada, i vàrem quedar que es posaria en contacte amb la Gna. M. Regina Goberna, OSB, i ens informaria. I, tanmateix, l’Ignasi Torras per demanar hora de visita al Gmà. Jaume Pujol. En resum de tot plegat es va concretar el següent:
La data de celebració seria el dissabte dia 17 d’octubre de 2009. S’invitarà per escrit a primers de setembre, informant sobre el programa i lloc escollit.
Es va quedar que en Josep M. Nadeu, Joan Martínez i Ricard March, contactarien amb els restaurants per saber propostes per l’àpat i preus.
I que Joan Martínez i Ignasi Torras es reunirien amb el gmà. Jaume Pujol. I més endavant visitarien el Monestir de Sant Benet, pel tema la ceràmica-recordança
Així les coses, el dia 8 de setembre es va enviar per correu la carta invitació a la “XVIII Trobada de Companys de La Salle-Manresa -els Nous Vells Amics- Promoció 1959” informant els actes programats pel dissabte 17 d’octubre de 2009.
- A les 9:00 h Concentració a la “Masia March” al Suanya, a casa del Ricard March Griera. Allà tindrem l’esmorzar de germanor, per gentilesa del Ricard i la Teresa. Amb la companyia de “l’expressió plàstica imaginativa” del bon amic Joan Caball, que ens ho explicarà.
- Després de l’esmorzar farem una passejada pel bosc visitant la “Masia Suanya” la Font de l’arrel, Santa Susanna, etc.
- A les 14:00 h ens desplaçarem al Restaurant “El Reguer” de Rajadell per celebrar el dinar de germanor amb “pastís de 50 aniversari”. Es lliurarà a Jaume Pujol una ceràmica elaborada expressament amb la figura de Sant Joan Bta. de La Salle i dos infants, realitzada a l’obrador de les monges benetes de Montserrat, signada per tots els assistents.
- L’acte continuarà amb els parlaments de tots els asistents, i es clourà amb el Cant dels Adéus.
- Els encarregats de recollir les confirmacions d’assistència han estat Josep M. Nadeu, Francesc Rodergas i Albert Puigdellívol, i recerca dels que fa temps que no venen.
Així les coses, el dia 17 d’octubre es va seguir fil per randa tal com estava programat. Cal agraïr la gentilesa del Ricard i la Teresa, que ens van oferir un magnífic esmorzar, amb productes d’elaboració pròpia, boníssims i abundants. En Joan Caball ens delectà amb la seva expressió plàstica, evocant la figura d’un germà de La Salle, de tamany natural, a semblança del Gmà Jordi (ACS) i/o del seu sobrenom. Tanmateix, En Joan d’Olesa, tal com ja ens té acostumats, va servir amb generositat a vessar el seu Cava, de gran qualitat, un gest de l’apreci que ens té a tots, que ha vingut repetint.
Es va fer entrega al germà Jaume Pujol del plafó amb l’artística ceràmica amb la figura de sant Joan Bta. de La Salle, amb un noi i una noia. Al dors hi vàrem posar la signatura de tots els assistents.
En Jaume Pujol va agrair vívament la invitació a l’acte i, sobretot, la càlida acollida que havia rebut. Uns moments emotius per a tots, remembrança de la nostra joventut i la seva, puix que el nostre mestre d’aleshores, deuria tenir deu anys més que nosaltres…. Com ara; però això sí, tots més grans i més agraïts que mai.
Es va servir un magnífic pastís commemoratiu, efectuant el tall d’honor Jaume Pujol, mentre degustavem les delícies del pastís boníssim. El diàleg entre uns i altres es feu palès, així com els comentaris personals, sempre interessants i agraïts per a tots. Tothom tingué el seu torn de paraula, més que res per actualitzar les novetats familiars recents. Altrament, ens coneixem des de fa anys…. No podien faltar els acudits de ningú, ni els de l’Albert Puigdellívol i Vila, com sempre esperats i superats, cada vegada.
Assistents: Ramon Algué Pujol, Joan M. Caball Muncunill, Valentí Calmet Piqué, Joan Calveras Rubiralta, Ernest Coma Esplugas, Francesc Crespi Rosell, Josep M. Díaz Solís, Lluís Escudé Ferrer, Josep Griera Cors, Salvador Jorba Quer, Ricard March Griera, Joan Martínez Esquius, Joan Martínez Vilaseca, Josep M. Nadeu Riu, Pau Orrit Roca, Albert Puigdellívol Vila, Francesc Rodergas Martínez, Lluís Rodríguez Rubiralta, Josep M. Singla Vidal, Ignasi Torras Garcia, i Joan Vives Magriñà.
En sortir del restaurant, al caient tardoral i a l’albir dels primers estels que es feien esperar, ens acomiadàvem enllaçant les mans, unint el ressò de les nostres veus el nostre “Cant dels Adéus”.
Gràcies. Moltíssimes gràcies per aquests 50 anys. Fins a reveure, si a Déu plau¡
Ignasi Torras i Garcia
17ª – 2008 – Juncadella Restaurant del Santu
17éna Trobada AMICS LA SALLE – 2008
El dia 18 d’octubre de 2008 va tenir lloc, al Santuari de la Mare de Déu de Joncadella, una més de les trobades què, una vegada a l’any, venim portant a terme, des de fa força temps. En aquest cas es tractava de la dissetena trobada.
Quinze companys ens vàrem trobar en el Santuari, convocats pel Lluís Escudé i l’Emili Martínez, organitzadors de la trobada. Un edifici que recordàvem bé de les antigues excursions que hi havíem fet amb el conjunt de la classe, en un temps en que ens iniciàvem en la descoberta dels nostres entorns comarcals.
En aquesta ocasió es donava la circumstància, també, que l’amic Puigdellívol era el president de l’Associació d’Amics de Joncadella, fet que ens va permetre de, amb el seu guiatge, fer un recorregut exhaustiu per tot el conjunt de l’edificació i conèixer els projectes de futur que es pensava desenvolupar-hi. No cal dir què, per a alguns, va ser recuperar una part de vivències gairebé oblidades, (la petita capella, el cambril, les ofrenes de braços, cames…de cera) donat que ben poques vegades, sinó mai més, hi havíem tornat a estar.
Tot seguit ens vàrem reunir en el restaurant annex, per al tradicional dinar què, com sempre, ens va permetre xerrar a dojo i comentar, sota la batuta de l’inesgotable Ignasi Torras, les diferents anècdotes i esdeveniments succeïts al llarg de l’any transcorregut des de la darrera trobada.
No va faltar, en el decurs de varis parlaments, un record per aquells que es van disculpar en no poder fer acte de presència per diferents circumstàncies, així com la recança manifesta en no poder aplegar a més gent en la trobada, però la realitat és la que és. Una esbravada final cantant a pleret en la capella, amb l’acompanyament a l’harmònium de l’Ignasi Torras, va donat per tancada aquesta dissetena acollida de vells amics.
Emili Martinez Ballester
16ª -2007 – El Con Cal Senyoret
15ª 2006 – Santpedor
El dia 18 d’octubre de 2008 va tenir lloc, al Santuari de la Mare de Déu de Joncadella, una més de les trobades què, una vegada a l’any, venim portant a terme, des de fa força temps. En aquest cas es tractava de la dissetena trobada.
Quinze companys ens vàrem trobar en el Santuari, convocats pel Lluís Escudé i l’Emili Martínez, organitzadors de la trobada. Un edifici que recordàvem bé de les antigues excursions que hi havíem fet amb el conjunt de la classe, en un temps en que ens iniciàvem en la descoberta dels nostres entorns comarcals.
En aquesta ocasió es donava la circumstància, també, que l’amic Puigdellívol era el president de l’Associació d’Amics de Joncadella, fet que ens va permetre de, amb el seu guiatge, fer un recorregut exhaustiu per tot el conjunt de l’edificació i conèixer els projectes de futur que es pensava desenvolupar-hi. No cal dir què, per a alguns, va ser recuperar una part de vivències gairebé oblidades, (la petita capella, el cambril, les ofrenes de braços, cames…de cera) donat que ben poques vegades, sinó mai més, hi havíem tornat a estar.
Tot seguit ens vàrem reunir en el restaurant annex, per al tradicional dinar què, com sempre, ens va permetre xerrar a dojo i comentar, sota la batuta de l’inesgotable Ignasi Torras, les diferents anècdotes i esdeveniments succeïts al llarg de l’any transcorregut des de la darrera trobada.
No va faltar, en el decurs de varis parlaments, un record per aquells que es van disculpar en no poder fer acte de presència per diferents circumstàncies, així com la recança manifesta en no poder aplegar a més gent en la trobada, però la realitat és la que és. Una esbravada final cantant a pleret en la capella, amb l’acompanyament a l’harmònium de l’Ignasi Torras, va donat per tancada aquesta dissetena acollida de vells amics.
Emili Martinez Ballester
Assistents a la 17èna Trobada
Joan Vives, Emil Martínez, Josep M. Nadeu, Valenti Calmet, Josep M. Singla, Francesc Rodergas, Ignasi Torras, Joan Calveras, Ricard March, Ignasi Rivas, Ernest Coma, Albert Puigdellivol, Joan Martinez Esquius, Lluis Escudé i Josep M. Díaz.
14ª 2005 – Calders Restaurant La Guardia
13ª 2004-Cardona Parador del Castell
12ª2003- Manresa Escola d’Hostelaria Joviat
