PARLAMENT DEL GERMÀ JAUME PUJOL EN LA DIA DEL EX-ALUMNE, 9 D’ABRIL 2011
AMB MOTIU DEL CENTENARI LA SALLE MANRESA
9/04/2011
VOLGUTS AMICS:
Us haig de dir que em sento feliç entre vosaltres com un més. Tots fem part dels cent anys de La Salle Manresa. Si algú hi ha estat 10 anys, hi ha estat el 10%. Si durant 8 anys, com algú de vosaltres m’ha dit, hi ha estat per a ell el 8%. En el meu cas, durant 11 anys, ha estat l’11%. Aquí m’hi vaig estrenar i en vaig fer l’aprenentatge, encara que en qüestions d’educar, tant els professors, com potser també els pares, mai no en sabem prou, doncs no en tenim fórmules.
Expresso la meva joia d’estar amb vosaltres. Mai no he oblidat Manresa. Quan hem coincidit en una trobada, degut al curs dels anys, tinc dificultat de reconèixer la fesomia de la persona, però no he oblidat el nom i a vegades amb els dos cognoms. Amb vosaltres aquí presents recordo els vostres pares amb els que em sentia amb simpatia.
Em considero només un símbol del que ara commemorem aquí amb motiu dels CENT ANYS, entre tants Germans i Professors seglars que vam conèixer en la nostra època. Tots hem fet anys, Déu n’hi do. Tots jubilats i avis. Amb els anys hem fet un recorregut d’experiència. Hem madurat. El futur l’hem construït a partir dels diferents passats. Jo he sentit com molt vertadera l’expressió d’Einstein: “L’educació és allò que roman quan s’oblida el que s’ha après a l’escola” i afegiria “a partir del que s’ha après”. Tots hem construït la nostra vida a partir del que hem rebut: dels pares, de l’escola, de les amistats i de les diferents circumstàncies de tot tipus que hem travessat; unes coses ens han servit de guia i d’altres de reflexió i de reacció. Però cadascú hem pres la responsabilitat de la nostra existència. És normal i és cosa bona. Ens ha estat necessari respondre a les exigències dels temps canviants.
Hores d’ara la vida ens pot semblar un “somni”. Quantes lliçons en podem deduir? Algú ha dit que “un somni que no s’interpreta és com una carta que no es llegeix”. És bo llegir des del passat per deduir-ne les pròpies conseqüències. Us confesso que jo he tractat de fer-ho així i ho he anat dient a tots els grups de joves i no tan joves amb els que hi he dedicat unes reflexions formatives.
Tots tenim tres temps: el passat que ens ha aportat saviesa, el present realisme i el futur empenta, il·lusió, entusiasme i utopia. Aprenem de la pròpia experiència, és a dir, del que hem travessat en la nostra vida. Som fruit i conseqüència dels tres temps. Hi ha dies de tot, però de tots se’n pot treure profit. Dies solejats i molt clars i també dies grisos que acaben amb la brillantor del sol; dificultats i errors que ens han alliçonat i dels que hem pogut treure’n profit. Potser alguna d’aquestes circumstàncies estan en l’articulació d’èxit de la nostra vida. I en tots casos hem pogut dir que “la felicitat sóc jo qui l’elegeixo”. I Jesucrist digué: “La vostra joia ningú no us la prendrà” (Jn 16,22).
AMICS, el meu agraïment ben sincer, no de protocol, a tots vosaltres. Amb vosaltres, el meu agraïment també als vostres pares que recordo prou i a alguns de vosaltres us ho he comentat. El Talmud diu que tots som mestres els uns del altres i que s’aprèn sobretot del educands. Em considero en aquest cas. Al llarg de tota la vida m’he considerat aprenent i en els temps actuals més que mai. Per això el meu agraïment a tots vosaltres; heu estat mestres meus.
Finalment, els millors desigs de que sigueu feliços en la vostra jubilació amb el caliu familiar de fills i néts i també de les amistats que han estat al vostre costat al llarg de la vostra existència.