PARLAMENT DE L’IGNASI TORRAS EN EL DIA DEL EX-ALUMNE 9..4.2011 EN REPRESENTACIO DE LA PROMOCIO DE PERITS MERCANTILS 1959
Amb agraïment als Germans de La Salle,
Germà Jaume Pujol, germans educadors i mestres, amics i amigues, companys de la promoció 1959 i 1960. Germà Josep Guiteras, Provincial dels germans de La Salle. Molt bon dia tothom:
Ens uneix a tots la celebració del “dia de l’Ex-Alumne” un acte que mereix el nostre agraïment per formar part del programa de festes del Centenari dels Germans de la Salle a la ciutat de Manresa. Cent anys de permanència contstant exceptuant els anys 1936-1939.
Repassant la història de la ciutat de Manresa, trobem que mitjans del segle XVII hi havia el Col·legi dels Jesuïtes a l’edifici actual del Museu de Manresa, que funcionava des de l’any 1620 al 1767 en què els religiosos foren expulsats per una Pragmática Sanción signada pel rei Carles III, executada el dia 2 d’abril. El primer exili es perllongà fins l’any 1816, en què els jesuïtes es fan càrrec, novament, del Col·legi, fins l’any 1820 què en són apartats … Retornen al Col·legi l’any 1823, i són expulsats novament fins l’any 1847, en què el Col·legi es converteix en centre de segon ensenyança (1847-1861). Per quarta vegada són expulsats entre 1862-1868, any en què s’instaura un Nou pla docent. Quan tot estava programat per iniciar el curs 1868-1869, i d’haver estat reconeguts com orde religiós docent, la Junta Revolucionària de Barcelona acorda l’expulsió de tots els jesuïtes de la província, amb el conseqüent trasbals que afecta les famílies, preocupades per la inestabilitat docent.
Empipats bona part dels manresans per aquestes greus situacions, el mes d’agost de 1870 l’alcalde de Manresa, Esteve Burés i Soler va escriure a la Casa provincial dels Germans de la Salle a París, per interessar la vinguda de germans per dirigir un col·legi a la ciutat de Manresa. El motiu no era altre que establir a la ciutat una congregació religiosa amb vocació de mestres de l’ensenyança, reconeguda arreu. Però els germans de La Salle no vingueren a Manresa a causa que l’escola era de pagament. Mentre, els jesuïtes regenten novament l’escola, des de 1877 fins el 1892, en què per diverses viscisituds traslladen definitivament el centre escolar a Sarrià, a les rodalies de Barcelona.
Finalment -quaranta anys després i constituït el Patronat que assegurava la gratuïtat de l’escola- el curs 1910-1911 arriben a Manresa tres germans de les Escoles Cristianes. S’estableixen al carrer de Les Piques xamfrà amb carrer Bastardes, a l’edifici de l’Ateneu Obrer Manresà. Degut a l’espai reduït i a l’increment de peticions de matrícula, el curs següent de 1911 canvien de local, passant al carrer d’Urgell número 3 xamfrà amb carrer Cirera. L’escola pren el nom de Col·legi de Ntra. Sra. de Montserrat, i així continuarà fins al nou emplaçament, construït en temps record, per començar el curs 1926-1927 al carrer Infants número 14 intitulat popularment “carrer dels Esquilets”. Nosaltres, en aquest edifici hi visquerem jornades inoblidables, adés de joia adés de neguit: els germans de La Salle -congregació fundada a França- oferien una ensenyança de qualitat, fomentaven l’autoestima, i com que l’orde fou fundada a França, allò que feien era amb convenciment de que ho feien bé. Rigorosos i exigents en la superació de que tot s’ha de fer bé.
L’escola dels Germans de La Salle era essencialment cristiana, amb molt bona qualitat d’ensenyament i educació i s’observava pertot la puntualitat. En aquest convenciment els nostres pares ens hi van portar. Els nostres pares a quí debem tot el que som, i que sempre -però avui més que mai- els hi ho agraïm. Que al cel siguin.
Repassant records que esdevindrien innombrables, la disciplina era cada dia, i la puntualitat, anar vestits i endreçats, les sabates encirades … abans de les nou del matí estavem al pati. A l’hora en punt, el germà Llorens, sotsdirector, tocava el primer senyal de xiulet, que comportava fer silenci i quedar quiets, alhora. Passats uns segons, altre senyal de xiulet, que indicava situar-se davant del lloc indicat a cada classe, formant en dues fileres, i extenent el braç a tocar l’espatlla de l’altre; un altre senyal de xiulet i quedàvem ferms. En aquell moment s’hissava la bandera espanyola. Al darrer senyal de xiulet entràvem en formació al col·legi començant pels més grans, en dues fileres i silenci rigorós, pujant per l’ampla escala cap a la “classe” corresponent. Arribats a l’aula ens posavem la bata que havíem deixat al penjador corresponent -tots el mateix model- de ratlles blaves i a la butxaca de sobre el pit, les tres inicials “H.E.C” (Hermanos Escuelas Cristianas) brodades en fil de seda blau-marí. Començava la pregària i ofrena dels treballs que faríem aquell dia. Asseguts tots el germà mestre, ens feia una breu reflexió al·lusiva al treball ben fet, a un esdeveniment significatiu, a ser millors, a preparar-nos pel treball, el demà. A un quart de deu començava la classe … recordem els germans dels primers anys, Alexandre, Gervasio, Julio, etc.
Les matèries s’explicaven i corresponíem en castellà així com els llibres de lectura. El curs escolar començava el dia 16 o 17 de setembre i acabava dins la primera quinzena de juliol de l’any següent. La tarda de festa setmanal era el dijous; anàvem al camp de futbol de Salelles-El Cassinet, al Congost, o al bosc de La Suanya. (Altres escoles feien festa el dissabte a la tarda). El curs 1951-1952 es va celebrar el Tricentenari Lasal·lià, és a dir, del naixement de Joan Bta. de la Salle. Els actes de cloenda de l’any jubilar es va celebrar amb Missa Pontifical a la Seu, precida d’una processó de tots els alumnes, encapçalats per la Banda del Col·legi de la Bonanova, acompanyant la imatge de Sant Joan Baptista de la Salle, i es va donar el nom del patró al carrer Infants (intitulat Els Esquilets, tot sigui dit). El vespre, castell de focs artificials al pati. Recordem la festa de Primera Comunió el maig de 1952 (any del XXXV Congrès Eucarístic a Barcelona).
L’any 1952 es nomenat Director del col·legi el Gmà. Esteban (Esteban Pérez) que va donar un impuls al centre, començant el estudis de Peritatge Mercantil, la nostra promoció començà el curs 1955-1956; ens examinàvem a l’Escola Professional de Começ Sabadell; afegint l’assignatura de llatí podíem convalidar el batxillerat elemental. Els diumenges a la tarda teníem la possibilitat d’anar al cinema de l’Escola. Les pel·licules anunciades una pissarra (pisarra que durant uns anys dibuixàvem el Joan M. Caball i jo mateix) eren destinades exclussivament als alumnes del centre, per bé que l’assistència no era obligatòria. Tanmateix, el Gmà Esteban, director, va organitzar la festa de Fí de Curs, al Teatre dels carlins, cedit per la junta del Cercle Familiar Recreatiu. Es recitaven poemes i cançons amb gestos, a l’estil de Jacques Dalcroze (un altre francès de categoria). Aquest mètode era bàsic per iniciar el gust pel cant, la melodia, l’expressió i el ritme, mitjançant cançons escenificades amb gestos, entre les quals, Plou i fa sol, Els petits gnoms, El Circ, etc. la preparació era a càrrec de Josep Vilalta Sala, antic alumne, director escènic i pirotècnic.
Cada curs creixia el nombre d’alumnes, destacant els alumnes interns que arribarien quasi al centenar. Recordem les visites dels seus pares, que havíen confiat la tutela als germans. Una prova més de la bona qualitat d’ensenyament, de posar-se al dia, d’arribar en el possible als joves de pobles de les comarques de la Catalunya central.
Vàrem estar de sort que nosaltres poguessim cursar el peritatge mercantil amb el qual el nostre coneixement s’enfortia i ens obria les portes a accedir a un treball … els alumnes de la Salle, eren reconeguts …. no precisàvem de curriculum, senzillament, la nostra tarja de presentació era que veníem dels “Hermanos”.
El curs 1956-1957 és rellevat el Germà Director Esteban i es fa càrrec de la direcció el Germà Andreu (Jaume Riera) d’ascendència gironina amb un bagatge de director de cinc col·legis, entre els quals La Salle-Josepets, La Salle-Bonanova i Girona. Va realitzar obres importants, el Basquet La Salle, assolí la categoria de 1a. Regional. Quan parlava amb algun alumne ho feia en català. Va organitzar els Exercicis Espirituals a Palautordera. Va promoure la Revisió Mèdica a tots els alumnes. La celebració de l’entrada del curs escolar, i l’ensenyament de la catequesi i preparació de la comunió es feia a l’escola, però paulatinament la Primera Comunió va passar a la parròquia corresponent. Era una persona que feia respecte però el seu tracte era cordial; quan acabava una conversa, sempre tenia la costum de dir “Endavant, endavant”. El curs 1958-1959 fou el darrer en finalitzar els estudis de peritatge mercantil; deixàvem l’escola i anavem a treballar ….
És avui moment d’agrair i reconèixer la categoria immensa, l’abnegació dels germans de La Salle, d’estimar i servir en tot; quan nosaltres feiem vacances, ells es preparaven les matèries pel curs vinent, maldaven per la nostra superació, ens estimaven -potser llavors no ho enteníem prou. Especialment recordem els darrers germans El germà Jaume (Ambròs) que ens acompanya, qui no recorda el neguit d’aquest home amb una vocació innata, generositat i disponibilitat per a tothom … fins i tot per la música; i el germà Joaquim, un altre estil, però que ningú no pot deixar de reconèixer la seva categoria humana, músic organista, enamorat de Bach i de Beethoven, en especial la 6a simfonia, i … sobretot sempre que podia, li agradava provar els cotxes dels antics alumnes … Gràcies germans, que heu gastat la vida pels altres.
Finalment, un record als companys que en el transcurs dels anys van partir cap al Cel, l’Ernest Guitart, de Puig.Reig, en Josep M. Herms, de Santpedor, en Pere Espelt Casals, i en Josep Solà Nadeu, assidu concorrent a la trobada de cada any. A la seva esposa Anna Maria Fusté i Espasa, aquí present li expressem el nostre condol i agraïment. Per a tots ells el nostre record i pregària, i que gaudeixin de la mirada del Bon Déu.
A tots Gràcies. Moltíssimes gràcies.
Ignasi Torras i Garcia.